(Per Siscu Baiges) ‘Federalistes d’Esquerres’ té en marxa una iniciativa per acostar als barris les seves idees i projectes. Aquesta iniciativa aspira a ser una estratègia articulada per recuperar, difondre i desenvolupar el patrimoni cívic i cultural del pensament i l’acció federalista.
El segon dels actes que es faran en el marc d’aquest projecte va tenir lloc el dimarts 4 d’abril al centre cívic Can Felipa, al barri del Poblenou, amb el títol de “Federalisme al món, federalisme a casa”. Moderats pel membre de la Junta de ‘Federalistes d’Esquerres’ Tomás Jiménez Araya hi van participar Antoni Sitges, vicepresident de l’associació, Josep Maria Fradera, catedràtic d’Història de la Univesitat Pompeu Fabra i Jordi Fossas, president de l’Arxiu Històric del Poblenou.
Jordi Fossas va fer una pinzellada sobre la història del federalisme al Poblenou, des de que el 1888 un grup de seguidors de Francesc Pi i Margall va fundar el ‘Centro Republicano Federalista’, que tothom coneixia com ‘els federals’. Al seu local barrejaven el lleure amb la formació política i hi podien desfilar des de Francesc Macià fins a Ramon Franco, el germà republicà del dictador. En acabar la guerra civil, el seu local va ser incautat i va passar a mans de la Falange. Actualment, està ocupat per un grup que s’anomena ‘La Teixidora’ i Fossas no va descartar que pugui ser reclamat pels ‘nous federalistes’.
A continuació, Josep Maria Fradera, que es va definir com a ‘federalista accidental’, va demanar que la societat catalana debati a fons què representa el federalisme avui. Va dir que el federalisme és una forma de construir l’estat, que té a veure amb el diàleg, la democràcia, la flexibilitat, entendre les raons dels altres. Va justificar la seva definició com a federalista ‘accidental’ en alguns exemples històrics en què la construcció d’un Estat federal ha vingut lligada a accions violentes, bèl·liques, com és el cas dels Estats Units. Pel que fa a Espanya, Fradera considera que té una fórmula proto-federal, amb una escassa consciència dels mecanismes de compensació federal que calen i amb problemes de diversos nacionalismes. Per ell, el federalisme és una opció possible i bona però que ha d’anar juntament amb la justícia social i la defensa de les minories.
El vicepresident de ‘Federalistes d’Esquerres’ Antoni Sitges va explicar als assistents la història de l’associació des de les reunions inicials entre els seus primers promotors, el setembre de 2012. En aquest repàs, acompanyat de fotografies dels diversos moments importants que ha viscut la jova associació, va parlar del manifest inicial, que van signar unes dues mil persones, i del primer gran acte que va organitzar al Teatre Goya, a Barcelona, el 4 de novembre d’aquell any. També va llegir un apartat del document que definia la filosofia de l’entitat, aprovat en l’assemblea que es va fer el 30 de maig de 2013, a la Nau Ivanow, que donava suport a “la defensa del federalisme i d’una regeneració democràtica, amb un clar accent social, la missió de la qual serà regenerar, recopilar i divulgar continguts i propostes a fi de conèixer la cultura federal i combatre així tant la via secessionista com l’immobilisme centralitzador”. Va recordar que el primer president de Fed va ser el filòsof Manuel Cruz i que l’actual president és el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Botella. Sitges va acabar la seva intervenció animant els assistents a sumar-se a ‘Federalistes d’Esquerres’ i afirmant “Aquí estem per quedar-nos!”.
Tomás Giménez Araya va parlar del desencaixament entre les propostes de l’elit governant catalana i les idees plurals de la ciutadania. Va defensar la solució federal davant aquest desencaixament. “Sobra molta tensió i falta molta deliberació. Sobre molta emoció i falta molt raonament”, va dir, abans de donar pas a les intervencions del públic, la darrera de les quals la va fer Madeleine Cases que va lamentar el poc interès dels mitjans de comunicació davant les propostes federalistes que, en canvi, tenen molt bona acollida entre la ciutadania quan s’exposen obertament i amb claredat.
