De moment, tal com estan les coses, cap dels dos bàndols no té prou força per imposar democràticament el seu criteri. Tots dos pretenen solucionar el plet nacional català per vies políticament bastardes: judicial (Estat) o il·legal (Generalitat). Cal recordar, però, que el destí abissal no és l’únic possible. La via pactada per iniciar una reforma que doni sortida a les aspiracions de la majoria de la societat catalana no és un camí de roses, però és camí. “Fervor” (La Vanguardia, 19 d’abril de 2017)