(Per Peru Erroteta) Més de 150 persones han omplert la sala d’actes del “Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia” de Barcelona per escoltar Joan Botella, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de ‘Federalistes d’Esquerres’, en un acte moderat pel fotògraf i periodista Sergi Picazo i en el qual ha intervingut també el fotoperiodista Jordi Borràs. L’objectiu: debatre sobre l’extrema dreta a Europa, en el marc de “Els dilluns dels Drets Humans”, que organitzen “Justícia i Pau”, “Mans Unides” i “Cristianisme i Justícia”.
“Més que d’extrema dreta cal parlar d’extremes dretes”, va començar afirmant Joan Botella per, a continuació, disseccionar el paisatge d’aquests moviments, en els quals entre d’altres famílies es poden distingir els terroristes a seques, pocs però perillosos, dels quals és un exponent significatiu Anders Breivik, que va assassinar 77 persones a Noruega, el juliol de 2011. També hi ha els excèntrics, supremacistes de la raça ària i més aviat frikis, els feixistes, purs i durs, nostàlgics del III Reich, a l’estil d’Aurora Daurada, a Grècia, els nostàlgics, presents a Catalunya, que enyoren el franquisme i les glòries de la Divisió Blava. Al seu parer, tampoc falten els “despistats”, com “Estat Català”, proclius a la simbologia i a ajuntar pomes i peres. Punt i a part són els moviments com el Front Nacional a França.
Botella va explicar que, en alguns casos, l’extrema dreta, s’organitza en petits partits i en d’altres, com és el cas de França i Holanda, disposen de formacions de grans dimensions. Són més aviat producte de països rics, disposen d’una base popular, amb persones de baix nivell d’estudis, aturats i, en general, sense antecedents polítics. L’extrema dreta està enfortint-se a gairebé tot Europa, excepte Portugal, Irlanda i Espanya. La por, la crisi econòmica, els efectes de la globalització i la desconfiança davant l’emigració són factors compartits per les persones que tendeixen a simpatitzar amb els moviments d’extrema dreta.
El descrèdit del franquisme, l’orientació d’esquerres del conjunt social, l’existència de formacions de dreta molt sòlides i la dificultat per crear nous partits, són algunes de les raons que, segons Botella, han dificultat el desenvolupament de l’extrema dreta a Espanya.
Referint-se al Front Nacional francès, el Partit de la Llibertat holandès, dirigit pel xenòfob Geert Wilders, i fenòmens similars, el president de ‘Federalistes d’Esquerres’ ha apuntat que són partits en evolució, en la mesura que han abandonat els postulats estatistes i paternalistes clàssics de la vella extrema dreta i s’estan fent-neoliberals, s’han reconciliat amb el judaisme i, d’alguna manera, s’han apuntat a la “connexió russa”, personalitzada pel president rus, Vladímir Putin. Els seus enemics declarats són l’Islam i la Unió Europea. L’èxit de Trump i del Brexit bufen a favor seu.
Davant d’aquest panorama, Joan Botella va proposar no magnificar el fenomen, limitar l’accés de l’extrema dreta a les institucions, promoure polítiques socials, potenciar el debat polític i reforçar l’Estat de Dret.
