En l’acte es va fer un repàs a l’evolució de la Unió Europea des de la seva creació ara fa seixanta anys, amb els seus avantatges i errors i es va constatar que l’Europa que somniava Spinelli està encara a mig fer
(per Siscu Baiges) El periodista Xavier Vidal-Folch i el filòleg Marcello Belotti, van participar en l’acte “Europa, passat, present i futur. De Ventotene a l’actualitat”, celebrat a Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau, a Granollers, el 23 de febrer. Aquesta sessió, que forma part del cicle “Diàlegs per un món solidari”, organitzat per ‘Federalistes d’Esquerres’, va ser moderat per la doctora en Ciències Socials i Salut, Montserrat Roca. Entre els assistents hi havia l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i ex-eurodiputat Salvador Jové.
Marcello Belotti, que ha traduït el manifest de Ventotene, va explicar que va ser redactat el juny de 1941 per tres militants comunistes i antifeixistes –Altiero Spinelli, Ernesto Rossi i Eugenio Colorni- a la illa de Ventotene, on els havia deportat el règim de Benito Mussolini, i que és una crida oberta per una Europa social i federal, crítica amb el nacionalisme que s’escampava en aquells anys.
Va recordar, també, la fundació del Moviment Federalista Europeu a Milà, després que Spinelli sortís de la presó, el 1943 i la seva proposta de crear uns estats units d’Europa. “Han passat setanta anys però les seves paraules tenen una frescor enorme. Hem de recuperar les seves idees. S’hauria oposat als tractats TTIP i CETA, als nous feixismes que estan ressorgint, a la troika i hauria defensat mecanismes de democràcia radical, el vot popular per les eleccions europees, pujar impostos als rics, treballs no precaris o la renda garantida mínima per tots els europeus”, va dir Belotti. “És normal que hi hagi una certa decepció d’Europa però la gent d’esquerres ha de seguir insistint en revitalitzar-la i fer-la més social i federal”, va concloure.
Per Xavier Vidal-Folch, el pensament de Spinelli quan criticava els dirigents europeus reaccionaris que atiaven el sentiment patriòtic nacional és molt actual. El periodista va fer un repàs a l’evolució de la Unió Europea des de la seva creació ara fa seixanta anys, amb els seus avantatges i errors.
“Als reaccionaris catalans i espanyols que diuen que estem enterrant diners amb els andalusos o extremenys els hem de castigar amb dades: Els esforços de solidaritat intra-europeus i intra-espanyols han estat útils per ajudar les comunitats més endarrerides, cosa que no ha succeït a Itàlia. La solidaritat és eficaç, a més d’estar bé èticament”, va dir . Va assenyalar que presentar la qüestió dels refugiats i els immigrants com un problema és un gran error, perquè, al seu entendre, el balanç cost-benefici és positiu, i va destacar que la construcció de l’Europa econòmica i de les finances s’ha fet sense guerres. “Els joves donen per descomptat coses que no són tant evidents. Els estats-nació han estat un gran progrés però també han provocat grans desastres, com les guerres”, va afirmar.
En la vessant positiva del balanç europeu, Vidal Folch va afirmar que “hem digerit la globalització mantenint un sistema del benestar social mínimament digne”. “La crisi podia haver acabat amb la Unió Europea. No teníem res. Només el Banc Central, els criteris de Maastricht i el control de la inflació. Hem apliquem una política errònia d’austeritat. Hauria calgut acompanyar el control de la despesa amb polítiques de creixement pressupostari a nivell europeu. Però, inclús amb aquesta crisi, la UE no ha caigut. En sis o set anys hem fet la feina que no s’havia fet entre els Tractats de Maastricht i Lisboa”, va dir.
Vidal-Folch creu que “l’Europa que somniava Spinelli està encara a mig fer. El problema grandiós actual és que el comandament suprem del món ha fet figa. Ha dit liberalisme, no: proteccionisme. El nostre model funciona amb una economia oberta, que persegueixi l’elusió i l’evasió fiscal. Com a europeus només tenim una sortida: intentar convèncer allò que quedi d’intel·ligència i solidaritat als Estats Units per arribar a acords, igual que els hem de fer amb el Canadà o el Japó. I superar el més ràpid possible el Brexit”. Finalment, va acabar demanant: “No ens hem de desesperar ni ser ingenus i il·lusos. No hem de fer allò que Spinelli criticava: la restauració dels estats-nacionals com si fos la solució. La vam provar un temps però ja no és la solució que necessitem”.
La sessió va acabar amb una crida a assistir a la marxa per una Europa Federal que es farà el proper 25 de març a Roma, coincidint amb la commemoració dels 60 anys de la firma del Tractat que va crear la Comissió Econòmica Europea, antecedent de la Unió Europea.
