ActualitatNotícies

Els drets nacionals i socials de Catalunya es troben en un evident retrocés des de 2010, impulsat des de la responsabilitat política i amb la instrumentalització de la Judicatura des de 2010. Aquesta perversió de la divisió de poders ha significat atacs al model lingüístic, insuficiències en infraestructures, suspensió de mesures socials o incapacitat per establir un diàleg serè i madur.

Des de CCOO de Catalunya, primera força sindical i organització compromesa amb la justícia social, hem reaccionat també davant d’aquesta situació. Les resolucions i pronunciaments del nostre sindicat han mostrat un clar respecte vers la pluralitat d’opcions que la nostra afiliació pugui defensar, en l’actualitat o en el futur, sobre el model d’Estat o les relacions Catalunya – Espanya.

Justament la diversitat de les CCOO i la nostra extensió per tot el territori requereixen una visió ampla, dinàmica i, sobre tot, conseqüent amb els diferents punts de vista que conviuen en la nostra organització i en la nostra lluita diària, tal i com es defineix als nostres Estatuts:

“Aposten decididament per la defensa del binomi indissoluble que conformen el progrés nacional i el progrés social. Així mateix, les CCOO de Catalunya es declaren partidàries del desenvolupament progressiu del marc constitucional i de l’Estatut d’autonomia des del respecte a les aspiracions de la ciutadania a decidir, expressades de forma àmplia i democràtica, com a manera d’avançar cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Tot això des del punt de vista del ple autogovern per a Catalunya.”

Els Estatuts de la nostra Confederació estatal inclouen principis equivalents:

“La CS de CCOO, consecuente con la defensa que históricamente mantiene de los derechos nacionales y autonómicos de los pueblos de España:

  • Reconoce el derecho de autodeterminación de aquellos pueblos que lo deseen ejercitar, a través de los mecanismos establecidos en la Constitución para su reforma.
  • Apoya la plena consolidación de las autonomías nacionales y regionales, así como la plena solidaridad entre ellas.
  • Y se define a favor del Estado federal…“

“Federalistes de CCOO” som homes i dones que considerem que cal defensar els interessos de les persones treballadores i impulsar el progrés social partint dels valors que formen part substancial dels orígens del nostre sindicat:

  • Priorització de l’acció política davant el risc d’exclusió social: El patiment de bona part de la població té el seu origen en les retallades pressupostàries que tenen el seu origen tant l’executiu de la Generalitat com el central. Les forces que encapçalen el nostre Govern han estat capdavanteres en l’aprimament de l’estat del benestar, fins i tot fent ostentació d’aquest fet. Ha crescut molt la desigualtat a Catalunya, incrementant les bretxes socials, com la de gènere. S’està castigant especialment les persones joves i les de més de 45 anys en situació d’atur, que es troben en un fort risc d’exclusió social. Cal defugir d’aquelles hipòtesis que plantegen solucions idíl·liques a tot tipus de problemàtiques a partir d’un determinat concepte d’Estat.
  • Aplicació de criteris objectius en relació al debat nacional: No resulta senzill intentar mantenir cert rigor davant d’un tema que té molt a veure amb el sentiment o el concepte individual del que ha d’esdevenir una terra. Partint del respecte sincer pel que resulta divergent, cal rebutjar i donar arguments davant determinades expressions que són interessades en relació, per exemple, a qüestions econòmiques, casos de corrupció, inversió estrangera, qualitat de vida, etc.
  • Internacionalisme de classe: Els impactes del model de globalització actual han generat reaccions conservadores. En certs casos, també ha comportat el refugi exagerat i simplificador en la identitat nacional. Les organitzacions vinculades al moviment obrer hem primat tradicionalment la solidaritat entre la classe treballadora per sobre de les lleialtats patriòtiques, que en moltes ocasions han estat generades de manera artificial per mantenir l’status quo de les classes dominants o per diluir l’origen dels problemes socioeconòmics. Es poden entendre altres visions, però no es poden considerar ni fraternals, ni justes, ni solidàries.

Els principis neoliberals predominants desconsideren els impactes de la situació actual sobre les persones. Si mantenim les polítiques que, moltes vegades, s’amaguen sota el debat identitari, no estarem construint una societat més justa, ni un nou model econòmic que superi problemes endèmics com el finançament dels serveis socials, la modernització del model productiu o la reducció d’impactes ambientals.

El poble català ha d’exercir efectivament el seu dret a decidir, tal i com hem defensat des del nostre sindicat per a altres pobles del món. “Federalistes de CCOO” treballarem per un nou encaix del nostre país dins l’Estat Espanyol, partint d’un concepte avançat de federació o confederació de territoris i nacionalitats.

Es tracta d’un repte difícil en l’escenari polític del moment, però no superior al que plantegen altres opcions del que ha de ser el futur de Catalunya, les quals respectem profundament. Alhora, i amb la mateixa energia, reivindiquem respecte pel nostre ideari del que ha de ser la convivència Catalunya – Espanya, i així ho farem sentir allà on calgui.

D’aquesta manera, diversos sindicalistes hem optat per organitzar-nos a mode de corrent d’opinió interna per articular de manera natural les diferents concepcions que existeixen a CCOO de Catalunya sobre el model de país.

Endavant.

Manifest de la plataforma federalista de Comissions Obreres de Catalunya llegit en l’acte de presentació celebrat el 12 de gener de 2017 a la seu de CCOO de Catalunya