Sara Jaurrieta i Antoni Barbarà van defensar a Granollers que el federalisme és bo per moltes coses però en salut i sanitat és imprescindible
(per Siscu Baiges) La salut i la sanitat van ser l’eix de la trobada que va organitzar ‘Federalistes d’Esquerres’ el passat dijous 26 de gener a Granollers en el marc del cicle Diàlegs per un món solidari, organitzat pel grup Federalistes d’Esquerres del Vallès Oriental. Introduïts pel sociòleg Manel Fernández van exposar els seus punts de vista Sara Jaurrieta, economista i màster en Gestió Pública, i Toni Barbarà, metge i membre de ‘Dempeus per la Salut Pública’ i de ‘Marea Blanca Catalunya’. La sessió es va celebrar sota el lema “Defensa de la salut pública. Per un model federal d’atenció a la salut”.
Ambdós ponents van recordar la figura del ministre de Sanitat Ernest Lluch i el seu paper decisiu en la universalització de la sanitat a Espanya. Sara Jaurrieta va explicar que les Nacions Unides han demanat que el 2030 tots els països tinguin un sistema universal d’atenció sanitària. “La sanitat és el millor que ens ha portat la democràcia”, va afirmar i va reclamar més finançament per un sistema que, al seu entendre, ha de donar més protagonisme a la prevenció i la sanitat comunitària.
Per Sara Jaurrieta, amb experiència de gestió a entitats com l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’hospital Vall d’Hebron o el Consorci Sanitari de Barcelona, “cal federar els serveis socials municipals i l’atenció sanitària de la Generalitat”. Entén que el sistema sanitari vigent s’ha quedat obsolet per l’envelliment de la població, que calen menys retallades i més ingressos i la millora dels sous dels professionals de la salut.
Toni Barbarà va començar la seva intervenció explicant que uns dies abans s’havia celebrat, a Barcelona, la tercera reunió de la Coordinadora de Marees Blanques d’Espanya, i ho va posar com exemple de la necessitat que hi ha d’afrontar plegats els problemes que afecten les diferents comunitats de l’Estat. Tant ell com Sara Jaurrieta es van referir als transplantaments d’òrgans com a tipus de servei que exigeix una col·laboració fraternal entre els diferents centres sanitaris espanyols.
“Em sento federalista d’esquerres. El federalisme és bo per moltes coses però en salut i sanitat és imprescindible”, va dir Barbarà. Segons ell, “cal abatre fronteres sectàries, pensar i actuar en comú i escoltar-nos. No es pot negociar des del teu racó amb les multinacionals de la farmàcia”, i va posar com a exemple que els medicaments que curen l’hepatitis C tenen preus molt diferents en funció dels interessos de l’empresa que els comercialitza i la capacitat de negociació dels governs de cada país.
Barbarà va denunciar que el quinqueni 2010-2015, que va qualificar com a ‘quinquenni negre’, va comportar unes retallades que han afectat sobretot l’atenció primària, familiar i comunitària, han penalitzat els sectors més desafavorits i ens han portat al col·lapse dels serveis d’urgències o unes llistes d’espera escandaloses.
Va reclamar uns mínims comuns de serveis sanitaris a Europa i va incloure en aquest apartat l’atenció a les necessitats dels refugiats que han arribat al continent els darrers temps. “Cal posar la tecnologia al servei de les persones. Cal un sistema més humanitari, solidaritat i fraternitat. La medicina equitativa i saludable ha de ser federal”, va concloure.
