Avant-posar el dubte a la reacció visceral. És el que intento defensar en aquest llibre: l’actitud dubitativa, no com paràlisi de l’acció, que també pot arribar a ser-ho, sinó com a exercici de reflexió, de ponderar els pros i els contres quan les vísceres estan a flor de pell. Aprendre a dubtar és assumir la fragilitat i la contingència de la condició humana que no ens fa autosuficients. Per això es va inventar la democràcia com la millor forma de govern, perquè obliga a contrastar opinions i a escoltar l’altre. “Elogio de la duda” (Blog Esquerra sense fronteres, 31 de desembre de 2016)