En l’actualitat, la política territorial a Espanya està presonera d’un paradigma -hegemònic fins al segle XX- que ja no és capaç de resoldre els reptes de la governança de l’Estat en el context de la Unió Europea i de la mundialització irreversible. Òbviament aquest paradigma és la nació i el seu correlat populista de la sobirania nacional. En els començaments del Segle XXI, tota sobirania és ja sobirania compartida i col·laborativa i, per descomptat, supraestatal; o sigui, de fonament òptimament federalitzant.