ActualitatNotíciesTertúlia

Els filòsofs de la il·lustració, com Rousseau o Kant, ja van proposar al segle XVIII avançar cap a una federació europea que després s’estengués a la resta del món per aconseguir la pau. És una de les qüestions que va plantejar dijous passat la catedràtica emèrita d’Ètica de la UAB, Victòria Camps, a la tertúlia federalista celebrada a la Llibreria Alibris.

Victòria Camps va explicar com Kant va aprofundir en aquesta qüestió en la seva obra ‘Sobre la pau perpètua’, en què proposa una estructura mundial i per a cada un dels estats, la federal, que afavoreixi la pau i eviti les guerres. No obstant això, el propi Kant era pessimista respecte a les possibilitats de portar-la a la pràctica per l’egoisme dels estats i de les persones. victoria2Un impediment que, ha recordat Camps, també s’albira un filòsof del nostre temps, Jürgen Habermas, que proposa una confederació mundial com a via per a la pau però creu que els estats no estan disposat a cedir poder.

“Una federació és una via per evitar les guerres perquè el poder i la sobirania estan repartits. Tots estan d’acord en repartir la sobirania i que cap domini sobre els altres. Hi ha d’haver un pacte i decidir de què s’encarrega al poder central i de quina als estats. Malauradament aquesta falta de voluntat per fer prevaler el bé comú que ja veien els filòsofs il·lustrats segueix vigent “, ha assenyalat Victòria Camps que va posar com a exemple Espanya:” l’estat central i les autonomies volen reservar per a si el màxim poder i això impedeix avançar cap a el federalisme. A Europa l’egoisme dels estats és evident també aquests dies amb la crisi del projecte europeu”.

victoria3La tertúlia va girar al voltant d’idees plantejades per Victòria Camps en dos dels seus llibres de recent publicació: ¿Qué es el federalismo?, del qual és coautora amb Joan Botella i Francesc Trillas, i Elogio de la duda.

Respecte a aquest últim, Victòria Camps va reivindicar la necessitat de recuperar en política el valor del dubte, d’escoltar l’altre i debatre, cosa que al seu parer es ven malament en aquests temps en què prevalen les postures radicals. “A la idea federal el dubte ja està explícita. Un model federal exigeix discutir, raonar i estar obert a canviar d’opinió. victoria5És el contrari als extremismes que ara proliferen”, ha assenyalat Camps que també ha lamentat que el parlament hagi deixat de ser un lloc de trobada i discussió per convertir-se simplement en un espai on escenificar les pròpies postures.

Victòria Camps s’ha referit també a l’actual model de les autonomies que, al seu judici, s’ha limitat a descentralitzar i atomitzar Espanya però no s’ha avançat en la cosobirania. “Què estem disposats a fer junts? No ens fem aquesta pregunta. Les respostes poden ser diferents però per construir un estat federal ha d’haver voluntat de fer coses en comú, ha de parlar-se d’això, de com s’articula un equilibri entre el poder central i les autonomies “, ha assegurat.

victoria4“Hauríem d’estar debatent com repartir les competències entre els diferents nivells, decidir què volem fer junts perquè això no està explicitat”, va assenyalar citant un dels seus dos coautors (Botella) mentre l’altre (Trillas) va destacar que el federalisme té en compte que cap persona té una sola identitat i que cal buscar fórmules perquè cap quedi exclosa.

Victòria Camps va proposar treure del cap els conceptes de pàtria, nació (lligada a un estat) i sobirania i avançar en la cultura federal: “L’estat no és més que una qüestió pràctica, organitzativa, i la sobirania és un concepte tautològic. Hem de pensar una manera d’organitzar-nos que resolgui els nostres problemes “, ha indicat.

Respecte a si és més ètic ser federalista o independentista, ha assenyalat que cap dels dos és més ètic com a projecte polític però que els valors del federalisme sí que ho són: “La idea d’unir està més a prop de l’ètica que la de separar, la separació és insolidària, la idea de federar-se amb els altres és més hospitalària. En un estat federal hauria d’haver-hi drets universals que siguin iguals per a tots “, va afirmar i va reconèixer que situacions com la de la pena de mort, que és legal en alguns estats i en altres no, és una qüestió no resolta pels Estats Units.

Autor: Beatriz Silva