Com en molts altres àmbits, també en el de la necessitat del retrobament amb el passat les coses a Catalunya s’han desenvolupat d’una manera peculiar: aquí hi ha més memòria (millor dit, més fastos i celebracions oficials commemoratives) del llunyà 1714 que d’un passat recent, i del qual tant podríem aprendre, com és el de la lluita antifranquista. Es diria que alguns s’han proposat construir, a més d’estructures d’Estat, estructures d’imaginari col·lectiu, acords no amb el que hi va haver sinó amb el que desitjarien que hi hagués hagut
A continuació reproduïm el capítol 2 de “Travesía de la nada. Reflexiones sobre el argumentario independentista” (El Viejo Topo) de Manuel Cruz: Un poquito de memoria nunca viene mal
