El federalisme defensa el dret a conviure. Alfredo Pérez Rubalcaba i Carlos Jiménez Villarejo presenten “¿Qué es el federalismo?” a Madrid

L’acte ha reunit nombroses persones i una dotzena de mitjans de comunicació a la “Casa del Libro” de Fuencarral. Entre els assistents hi havia Nicolás Sartorius, Eloísa del Pino i Antonio Arroyo Gil

El federalisme defensa el dret a conviure. Aquesta és una de les idees que més es van repetir en la presentació el passat 8 de juny del llibre “¿Qué es el federalismo?” a Madrid. En l’acte hi van participar els seus tres autors, Victòria Camps, Joan Botella i Francesc Trillas, acompanyats per l’exvicepresident del Govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, i l’exfiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo.

L’acte, celebrat a La Casa del Libro de Fuencarral, va acollir a nombroses persones, entre les quals es trobaven el president de la Fundación Alternativas, Nicolás Sartorius, i destacats intel·lectuals com Eloísa del Pino i Antonio Arroyo Gil, a més d’una dotzena de mitjans de comunicació.

En principi estava previst que l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, participés en l’acte però finalment no va poder estar present encara que va manifestar a través de l’editora de Catarata, Mercè Rivas, el seu suport al llibre i a les postures federalistes que aquest proposa.

El primer a intervenir va ser Alfredo Pérez Rubalcaba que després de recomanar la lectura del llibre al seu propi partit polític, el PSOE, i al president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, va definir el federalisme “com una cosa que serveix per unir”. Citant a Joan Botella, un dels autors del llibre i actual president de Federalistes d’Esquerres, va assenyalar que “el federalisme asimètric no vol dir desigualtat de drets o prestacions” mentre que de Francesc Trillas, un altre dels autors, va recollir que “el federalisme econòmic i fiscal no és incompatible amb l’autogovern ni amb la solidaritat “.

Rubalcaba va subratllar que la Constitució espanyola ja té un esperit federal però que aquest no s’ha desenvolupat prou i va citar els canvis que, al seu parer, hauria d’incloure una reforma: transformar el Senat en una cambra de participació de les comunitats autònomes; dissenyar un sistema de distribució de competències més clar i els criteris bàsics del sistema de finançament d’aquestes; garantir la participació de les comunitats en el nomenament dels membres dels òrgans constitucionals, com pot ser el Tribunal Constitucional; introduir principis com ara la lleialtat federal; i reconèixer en la Constitució determinades singularitats.

També va manifestar en el torn de preguntes dels periodistes que l’esquerra no pot ser ambigua amb el dret d’autodeterminació. “El problema no és votar, el problema és el que es vota”, va assenyalar.

Carlos Jiménez Villarejo, va advocar per “una solució federalista que integri tots els territoris d’Espanya en un projecte comú” i parafrasejant Pi i Margall va assegurar que “no concebeixo una altra forma de donar estabilitat a les nacions que mitjançant el pacte federal que atorga una estabilitat que inúltilment es pot donar a la força, estabilitat que exclou tota idea de coacció i de violència “.

Villarejo també es va mostrar crític amb el procés sobiranista que, al seu parer, “no condueix a cap lloc ni conté un sol argument jurídic de pes”. “Cal obrir una via de pacte per construir a Espanya un altre model d’Estat. A Catalunya, el nacionalisme dominant és contrari a un model de justícia social. Els nacionalismes, vinguin d’on vinguin, cal combatre’ls “, ha assenyalat.

Victòria Camps, que a més de coautora del llibre és catedràtica emèrita d’Ètica de la UAB i vicepresidenta de Federalistes d’Esquerres, va recordar que a Catalunya es repeteix constantment que no hi ha federalistes a Espanya, cosa que és fals però dificulta la difusió dels plantejaments federalistes .

“L’actual sistema autonòmic està massa atomitzat i no hi ha un veritable cogovern” va destacar Camps que va recordar que “no hi ha un model únic de federalisme. El federalisme cal anar-lo construint sobre la marxa, reconeixent les singularitats mitjançant un repartiment competencial més clar o un model financer diferent “.

Joan Botella va recordar en la seva intervenció que “a Catalunya hi ha un incendi en curs i el que no s’apaga, segueix cremant o empitjora. Els últims anys a Espanya s’han caracteritzat per una sensible recentralització i una reducció dels recursos públics. El marc europeu ens ha ensenyat que la majoria dels problemes s’han d’abordar cooperativament “va destacar.

Botella, que és actualment degà de Ciències Polítiques de la UAB, va explicar que el federalisme es basa en tres premisses: reconeixement de les diferències; respecte mutu amb independència de la grandària de cadascuna de les parts; i cooperació lleial o “bon rotllo” en la gestió de l’autogovern de cadascuna de les parts. “El repte del federalisme es resumeix en descentralitzar més per conviure millor”, va resumir.

L’últim coautor en intervenir va ser Francesc Trillas, professor d’Economia Aplicada de la UAB i membre de la junta de Federalistes d’Esquerres, que va assenyalar que el federalisme “és més que una forma d’organitzar el govern” i té tres objectius: millorar el repartiment de poder, rebaixar i prevenir futures tensions i avançar en la integració d’Europa més democràticament.

Trillas va posar èmfasi en les similituds entre l’independentisme català i els euroescèptics britànics i va recordar la recent entrevista del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb al diari britànic The Guardian en la qual el primer va assenyalar que l’eventual sortida del Regne Unit de la UE podria ajudar indirectament a l’independentisme català.

“Amb el federalisme, s’està fent una proposta per a Europa i Espanya no només formal ni intermèdia: és una proposta radical, però realitzable i assumible. El federalisme és la forma d’organització que dóna resposta als desafiaments del segle XXI “, va afirmar.