Federalisme cooperatiu o federalisme multinacional? És una de les qüestions que va centrar el debat del dinar federalista amb el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Ramón Máiz, organitzat per Federalistes d’Esquerres el passat 20 d’abril a la llibreria Laie.
En la trobada, Ramón Máiz va explicar les característiques del federalisme cooperatiu, que és el que caracteritza al sistema alemany i que s’apropa més a l’actual proposta del PSOE. “És un federalisme que es basa en la cultura del consens, de les grans coalicions i en la permanent col·laboració entre la federació i les unitats federades”, va assenyalar Máiz que es va mostrar partidari d’un model més competitiu per a Espanya.
“Per diverses raons. La recerca constant del consens en el federalisme cooperatiu burocratitza les decisions, les ralenteix, i això fa difícil el control polític i democràtic perquè s’invisibilitza la presa de decisions. Això està causant problemes a Alemanya perquè es dilueixen les responsabilitats. A Espanya no existeix a més una tradició cooperativista com a Alemanya que permeti funcionar així”, va afirmar.
“És important per a la democràcia que hi hagin programes alternatius que competeixin, que la gent pugui triar entre alternatives i que puguin distingir qui pren les decisions en els diferents nivells de govern”, va assenyalar.
Ramón Máiz es va mostrar més partidari d’un model multinacional per a Espanya en el qual les òrbites de la federació i de les unitats romanguin més independents, en el qual hi hagi competència, que deixi lloc a l’experimentació i que reconegui la plurinacionalitat, una cosa que en un federalisme cooperatiu no té cabuda ja que no accepta les asimetries derivades, per exemple, de diferències culturals.
Respecte als mínims, Ramón Máiz va explicar que en un sistema federal es fan mitjançant coordinació. “El 70% de les despeses de les comunitats autònomes de destinen actualment a sanitat, educació i polítiques socials. L’estat de benestar és una qüestió autonòmica. No és necessari que hi hagin mínims sinó mecanismes de coordinació eficients i de redistribució interterritorial”, va afirmar.
Ramón Máiz es va referir també al “cupo” basc que, al seu judici, consagra asimetries just on no hauria d’haver-n’hi. “En la pràctica es tradueix que aporten per sota de la renda que tenen i això és difícil de sostenir i justificar”, va assenyalar.
Respecte al federalisme i el concepte de sobirania va explicar que aquell no implica una concepció jeràrquica i piramidal del poder polític sinó una horitzontal, de competències compartides i en xarxa.
