Carme Valls-Llobet i Ferran Pedret van subratllar que malgrat el clima de bloqueig, són més els ciutadans que es decantarien per una reforma del model territorial en sentit federal i que aquesta no pot consistir solament a canviar el nom de les coses
“Cada vegada més ciutadans creuen que l’alternativa federal és la més progressista i els partits polítics acabaran decantant-se per aquesta opció”. És el que va assegurar la vicepresidenta de Federalistes d’Esquerres, Carme Valls-Llobet, amb motiu de la presentació de l’associació a Tortosa el passat 26 de novembre.
En l’acte, presentat pel pedagog Federico Diego Espuny, va intervenir-hi també el diputat socialista i membre de Fed, Ferran Pedret.
“Una Espanya federal tindria més recorregut que una Catalunya independent perquè no obligaria a trencar els vincles que existeixen entre els ciutadans d’Espanya ni amb Europa”, va assenyalar Carme Valls-Llobet en la seva intervenció en la qual va posar l’accent que davant les tres alternatives, independència/federalisme/status quo, els ciutadans de Catalunya es decanten per la reforma federal segons les últimes enquestes de Metroscopia.
“La gent que vol realment trencar tots els llaços, és menor. El problema és que ens hem trobat amb el mur del Partit Popular que no vol parlar i que té encallada la situació. El federalisme ja és part de les nostres vides perquè la gent s’organitza de forma federal i coopera. Aquesta cooperació no es reflecteix en l’actitud dels polítics que ens governen”, va afegir.
Ferran Pedret va aprofundir, per la seva banda, en què és el federalisme. “És el dret a la diferència sense diferència de drets. Però és també un principi d’organització per construir una societat més justa”, va assenyalar Pedret que va posar l’accent que els federalistes, a diferència dels partidaris de la independència, no intenten presentar aquesta opció com una panacea que resoldrà tots els conflictes. “No obstant això, en un sistema federal estaria pactada la manera de resoldre els nostres conflictes. Cada opció política ha de fer ara la seva proposta federal, amb continguts diferents, i el resultat, és a dir la reforma, haurà de sortir del consens entre les diferents forces”, va explicar davant la pregunta de per què no existeix una sola proposta de reforma federal sobre la taula.
“No es tracta de canviar solament el nom de les coses i que les comunitats autònomes passin a denominar-se ‘estats federats’, per exemple. Nosaltres som un estat descentralitzat però hi ha coses que ens falten per ser federals: no hi ha una distribució clara de les competències ni del finançament d’aquestes competències. Però tampoc no existeix un reconeixement de les comunitats polítiques i això és un problema”, va constatar.
Cop d’ull: Federalistes d’Esquerres defensa l’alternativa política a Tortosa
