- En portes del plebiscit del 27S, reconec que aquest esforç per explicar la complexitat no ha fet prou forat. L’anomenat procés –el títol de la novel∙la inacabada de Kafka– s’obre pas amb eufemismes, prejudicis i suposicions, que a còpia de ser repetits mil i una vegades han assolit l’estatus de conceptes indiscutibles. Però tard o d’hora Espanya haurà de fer una oferta, valenta i generosa, per rescatar una majoria de ciutadans de Catalunya que en cara té un sentiment múltiple de pertinença.
- L’actual cicle de crisi econòmica amenaça d’enderrocar la història d’un èxit: la construcció europea. Val a dir que es tracta del cicle compartit més gran de llibertat política, progrés econòmic i benestar social. La fractura de les classes mitjanes ha ressuscitat els vells fantasmes que es van despertar també a la geografia d’Europa en el primer terç del segle XX: el replegament identitari, les pors i tics atàvics, la temptació totalitària, la deriva tecnocràtica, l’auge de la demagògia i la xenofòbia
- La democràcia no pot ser la suma aritmètica dels grups en escena, no pot respondre només a la regla del 51% contra el 49% o viceversa, sinó que ha de preservar un ampli espai compartit. Estem davant un problema polític que ni la història ni els tractats ni les constitucions no podran resoldre.
“Una idea d’Europa”, La Vanguardia, 25 de juliol de 2015
