L’estudi defensa que la reforma dels Tractats haurà d’incloure la reclamació de la ciutadania de millorar la seva participació en la presa de decisions de les polítiques a la Unió Europea, tenint en compte les insuficiències actuals i desenvolupant les seves potencialitats, mitjançant una reforma de la Unió Europea de caràcter federal
Els reptes de la legislatura del Parlament Europeu 2014-1019, les respostes de la societat, per fer front a aquests reptes, els importants canvis en curs, afavorits per un Parlament Europeu més cohesionat, sense majoria absoluta de la dreta en coalició amb els grups liberals i més obert a acords amb socialistes i altres opcions de l’esquerra van ser presentats i debatuts en la presentació de l’informe “L’Estat de la Unió Europea, nova legislatura i onze desafiaments per Europa”, elaborat per la Fundació Alternativas, al CIDOB, el passat 10 de juny. Es va analitzar, així mateix, la perspectiva de la reforma dels Tractats en clau d’una Unió Europea federal, que faci possible recuperar la pèrdua de drets ciutadans, produïda pels anys de crisi i acabi amb l’obsessió per l’austeritat com a únic objectiu, ampliant els drets del model social europeu, i trobar una sortida justa i progressista de la crisi.
L’informe va ser presentat per l’eurodiputat del PSOE i director de l’estudi, Diego López Garrido, en un acte en què també van intervenir Jordi Bacaria, director del CIDOB, Esther Niubó, directora de la Fundació Rafael Campalans, Pere Portabella, president de la Fundació Alternativas, i Michael Ehkre, delegat de la Fundació Friederich-Ebert a Espanya. La Fundació Alternativas és un dels «think-tanks» de més prestigi a nivell internacional.
L’estudi defensa que la reforma dels Tractats haurà d’incloure la reclamació de la ciutadania de millorar la seva participació en la presa de decisions de les polítiques a la Unió Europea, tenint en compte les insuficiències actuals i desenvolupant les seves potencialitats, mitjançant una reforma de la Unió Europea de caràcter federal, a través de la III Convenció Europea. Entén que cal una participació plena de la ciutadania que expressi, de forma federal, la doble legitimitat d’una unió de ciutadans i d’estats.
Recorda que des de l’inici de la crisi i amb l’accentuació de la desigualtat, s’ha posat en greu risc el model social europeu d’equilibri entre mercat, societat i estat, que diferenciava el capitalisme europeu dels de la resta del món, i assenyala que caldrà reforçar la legitimitat democràtica a la UE, impulsant polítiques de creixement, de cohesió social, enfortint l’estat del benestar, de manera que al mateix temps rellanci la UE com actor transformador de la governança a nivell mundial a la base de la defensa dels drets humans, reducció de la pobresa i de la desigualtat, mitjançant la consolidació de normes internacionals obligatòries i no de «soft-law». Aposta, per tant, per les solucions cooperatives-solidàries que són una de les característiques fonamentals del federalisme i no per solucions de competència i confrontació nacionalista.
L’informe inclou una sèrie de recomanacions per a cada un dels onze reptes:
1) Impuls del creixement, l’ocupació i la inversió per sortir de la crisi, de manera que les inversions públiques en infraestructures de l’educació, de les energies renovables i R + D + I no comptabilitzin a l’efecte del càlcul de dèficit permès per la Unió Europea als estats membres de l’eurozona.
2) Lluita contra la desigualtat i la revitalització de l’estat del benestar.
3) Desenvolupament d’un mercat únic digital.
4) El tractat de lliure comerç UE-USA (TTIP), tot i ser una oportunitat, ha de ser realment equilibrat i condicionat al respecte del patrimoni polític i social europeus, preservar les normes europees en seguretat alimentària, protecció de dades personals, protecció social, ambiental, dels drets laborals i de la diversitat cultural i respectar els procediments jurídics de la UE.
5) Reforma del sistema financer;
6) Lluita contra l’evasió i elusió fiscal i harmonització tributària a nivell de tota la UE.
7) Pau i estabilitat a l’est d’Europa, en relació al conflicte a Ucraïna.
8) Fer front a les amenaces del jihadisme radical des del Sahel a l’Orient Mitjà.
9) Respondre amb polítiques solidàries a la immigració econòmica i política, relacionada amb la situació terrible al Sahel i el Pròxim Orient, que fa que moltes persones fugin de la guerra i de les matances, per salvar la seva vida i d’altres emigrin a la UE fugint de la misèria en les seves països. Calen accions de codesenvolupament en els països dels quals procedeixen els immigrants, de forma semblant, però a molta major escala, del que es va fer fa pocs anys davant a la crisi de les pasteres a les Canàries.
10) Unió política i avenços en la legitimitat democràtica.
11) Unió energètica i lluita contra el canvi climàtic. Fa falta l’establiment i la coordinació d’un veritable mercat únic de l’energia harmonitzat a nivell de tota la Unió Europea, que compleixi els objectius mínims d’un 20% de reduccions d’emissions de CO2, amb un 20% d’energies renovables per al 2020.
A Bonn ha tingut lloc la reunió preparatòria per a la Conferència de les Parts ‘COP 21’ del Conveni de canvi climàtic que tindrà lloc a Paris al desembre d’aquest any. Les solucions als temes urgents del canvi climàtic, en els seus dos vessants de mitigació i adaptació, només es poden emmarcar en forma de solucions solidàries i cooperatives; és a dir, solucions en clau federal (que, com molts d’altres temes actuals, no es poden afrontar des d’un únic estat, per gran que sigui). Però a Bonn encara no s’ha valorat, malauradament, la urgència per trobar un acord a Paris davant d’un repte de la gravetat i de les conseqüències com és el del canvi climàtic en curs.
Els acords del G-7 en la reunió d’Elmau el 8 de juny passat sobre compromís de reducció del 70% de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, el 2050, en base a emissions de 2010 i zero emissions per 2100 poden ajudar per a un possible acord per a un nou instrument legal a Paris. Com va indicar, fa pocs anys, l’economista Nicholas Stern, el canvi climàtic és l’error de mercat (market failure) més greu i important de l’economia mundial. Aquests reptes només es poden afrontar amb garanties des d’una perpectiva de pactes solidaris i de caràcter federal com els que ens proposa la Fundació Alternativas a “L’Estat de la Unió Europea, nova legislatura i onze desafiaments per Europa”.
Text de Josep Lluís Salazar
Per descarregar l’informe: Clica aquí
Més informació: Clica aquí
