La Barcelona institucional s’ha treballat a pols el seu paper de capital d’Estat, massa aixafada sota banderes gegantines que no aporten cap gruix ni ètic ni intel·lectual ni cultural ni estètic ni científic ni humanístic. De la seva iconografia s’ha volatilitzat una part potentíssima del seu passat, lligat al castellà i la cultura espanyola i llatinoamericana. Aquesta tradició no està extingida i ni tan sols està desapareguda. Però no es nota en l’autoretrat de la ciutat o no forma part de la mercaderia cultural en la qual es reconeix. Potser la Barcelona institucional va emprendre fa temps la ruta de la desconnexió que avui recomana el president Mas. Però aquesta desconnexió deixa fora del patrimoni de la ciutat part del seu passat recent i de les seves continuïtats felices. “Barcelona desconnexió” (El País, 05 de març de 2015)