El vicepresident executiu de la Fundació Alternatives, Nicolás Sartorius, i l’exministre, Ángel Gabilondo, han presentat aquest dilluns a Barcelona la declaració ‘Una Espanya federal en una Europa federal’, que advoca per una reforma de la Constitució que implanti el federalisme a Espanya
En un acte organitzat per Federalistes d’Esquerres en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i presentat per la vicepresidenta de l’entitat Carme Valls-Llobet, Sartorius ha defensat que a Espanya hi ha una “majoria federalista”, la qual cosa passa és que de vegades hi ha persones que no saben que són federalistes, ha assegurat.
Sartorius ha llançat un missatge d’optimisme als federalistes de Catalunya que en els últims anys han hagut de plantar cara al discurs independentista: “No esteu sols en aquesta obstinació -en la defensa del federalisme-. No som una minoria d’il·lusos després d’un objectiu inviable”.
El manifest, signat ja per mil persones, part d’un diagnòstic i és el de la “insuficiència de l’estructura territorial de l’Estat”, que ha generat descontent en molts ciutadans i que fan indispensable una reforma de la Constitució.
El document, presentat aquest dilluns davant unes 200 persones, destaca que els moviments independentistes de Catalunya i Euskadi posen en greu risc la unitat de l’Estat i, de materialitzar-se algun dia, tindria unes conseqüències “que serien nefastes per a tots”.
També alerta que afrontar la situació actual d’Espanya des de l’immobilisme seria d’una “ceguesa imperdonable”, i insta als partits i a les institucions democràtiques a consensuar els procediments necessaris per reformar la Constitució en un sentit federal.
El document també defensa una reforma del Senat, una distribució clara de competències entre les diferents administracions i un “finançament just i equilibrada”, basada en la igualtat de drets, la solidaritat i el principi d’ordinalidad -que cap comunitat s’empobreixi a causa de la solidaritat-.
“RECONSTITUCIÓ”
L’exministre d’Educació, Ángel Gabilondo, ha apostat per una “reconstitució” d’Espanya com un assumpte de salut social, i ha dit que és temps d’actuar, reflexionar i aglutinar voluntats en defensa del federalisme.
“Cal modificar la constitució també perquè no compartim els que diuen que està acabada”, ha sentenciat l’exministre, que creu que cal actualitzar la Llei Fonamental amb profunditat i amb consens, i no substituir-la per una nova.
FEDERALISTES
També ha participat en l’acte l’exministre socialista de Justícia Francisco Caamaño, que ha defensat que el federalisme no és un mer arranjament tècnic ni un eslògan: “El federalisme és una cultura que comporta una forma de vida. Sóc federalista perquè creo en la unió dels diferents. No creo en la unitat i sí en la unió”.
“Els federalistes també som nacionalistes, però amb una gran diferència i és que els federalistes no exigeixen a ningú que hagi de pronunciar-se sobre la seva pluralitat d’identitats, sinó que les respecta”, ha sentenciat l’exministre Justícia, que ha assegurat que cada dia són més els federalistes a Espanya.
L’exdiputat en el Parlament d’ICV-EUiA Joan Boada ha exposat que “no és fàcil ser federalista a Catalunya”, no solament per l’auge del discurs independentista dels últims anys, sinó també perquè els independentistes catalans s’han sentit molt sols per la falta de suports en la resta de l’Estat.
També ha evocat la negociació de l’Estatut, criticant que el pacte entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mes per desencallar el tema va deixar amb “cara de ximple” a la resta de negociadors com ell i altres presents en l’acte com Caamaño i Miquel Iceta, ha assegurat.
ASSISTENTS
També han intervingut, entre uns altres, el professor i assagista Jordi Gracia; el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada Gregorio Càmera; l’escriptor Ricardo Fernández Aguilà i el crític i assagista Jordi Llovet, que ha carregat contra l’independentisme per la utilització que ha fet de les masses: “No crec que d’una mobilització de masses pugui sortir un resultat polític perdurable”.
A l’acte han assistit el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; l’exlíder del partit Pere Navarro; l’alcaldable socialista a Barcelona, Jaume Collboni; el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, i el vicepresident de la mateixa entitat, Joaquim Coll, entre uns altres.
(Europa Press, 26 de gener de 2015)
