Hauríem de recuperar l’antiga definició segons la qual “català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya”, afegint-li, si s’escau, noves determinacions, sempre que pertanyin inequívocament a l’àmbit material, com, per exemple: “…i està empadronat” o “…i té la targeta sanitària”, o qualsevol altra que poguéssim consensuar. Si de debò ens creiem les identitats múltiples i heterogènies, el requisit de “voler ser català” està fora de lloc. “¿… y quiere ser catalán?” (El País, 21 de desembre de 2014)