El 9-N no només va mobilitzar els ciutadans proclius a la independència o que recolzen les formacions polítiques convocants, sinó que també va portar a les urnes un nombre significatiu de votants addicionals
Els més de dos milions de participants de diumenge, són molts o pocs? Aquesta és la primera pregunta que cal fer-se, i no té una resposta fàcil. En primer lloc, el procés participatiu en el qual s’havia convertit el 9-N després de la primera impugnació del Govern central és un acte inèdit al país, de manera que fa impossible la comparació. A més a més, el cens de partida no es corresponia amb el cens electoral, ja que sumava els ciutadans de 16 i 17 anys i els residents de nacionalitat no espanyola. Això fa que no sigui vàlida la comparació del percentatge de participació d’aquest acte amb el de qualsevol elecció, ja que parteixen d’universos diferents.
Com es pot respondre aleshores la pregunta? Una manera (no l’única) és calcular el nombre d’electors catalans que recolzen l’opció independentista i a partir d’aquí comprovar si el nombre final de participants en el 9-N supera aquesta xifra o queda per sota, de manera que es pot tenir una idea aproximada sobre l’èxit o el fracàs de la convocatòria. Però aquest no és un exercici exacte. No és senzill calcular quants independentistes hi ha a Catalunya. En primer lloc, perquè s’ha de mitjançant una enquesta, que és un instrument que pateix múltiples desviacions i que només pot servir com a estimació aproximada. En segon lloc, perquè a l’acte de diumenge no estaven cridats exclusivament els electors, sinó un nombre més alt d’aquests.
CEO i vot real
Ara bé, assumint el risc que comporta l’exercici i prevenint-nos de la desviació mitjançant una ponderació del record de vot, podem calcular que d’acord amb les dades del sondeig més recent (el del Centre d’Estudis d’Opinió publicat fa uns dies), el nombre d’electors catalans que donen suport a la independència és el 36,2%, cosa que traduït en xifres absolutes dóna un total d’1.900.000. Hi hauria una altra manera de calcular-ho, que evitaria els riscos de l’enquesta, tot i que també té els seus propis problemes. Consistiria a recomptar el vot real obtingut per les forces que donaven suport al 9-N. Si prenem les últimes eleccions al Parlament, el vot conjunt de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP suma un total de 2.100.000 sufragis.
Les dues xifres queden una mica per sota del total de participants que hi va haver diumenge, cosa que equivaldria a dir que el 9-N no només va mobilitzar els ciutadans proclius a la independència o que recolzen les formacions polítiques convocants, sinó que també va portar a les urnes un nombre significatiu de votants addicionals.
Els resultats (ja amb el 100% escrutat però sense comptar els vots de l’estranger, que encara trigaran unes quants setmanes) ens serveixen per afinar en la naturalesa familiar del 9-N. El 80,7% del sí-sí posa en relleu que aquest procés ha mobilitzat principalment els partidaris de la independència, que segons les enquestes eren el gruix majoritari dels electorats de les forces polítiques convocants. Segons l’últim baròmetre del CEO, la majoria dels votants de CiU, ERC i CUP mostraven intenció d’optar pel doble sí en cas de celebració de la consulta. Els d’ICV-EUiA es mostraven dividits.
Segons aquest mateix sondeig, dels que declaraven tenir intenció de participar en una consulta semblant, el 58% deien que optarien pel sí-sí, per un 23% que votaria no i un 15%, sí-no. Les desviacions d’aquestes dades respecte al vot final de diumenge mostren clarament el fet que la crida a participar-hi ha tingut un efecte diferent en funció de l’opció de vot: ha mobilitzat el sí-sí (+22%) i no ha incentivat la participació del no (-18%). El tortuós camí de la consulta des de l’anunci de la data i la pregunta fins diumenge possiblement explica bona part d’aquests moviments.
Pel que fa al percentatge de sí-no, també ha estat inferior al que pronosticava l’enquesta (-5%), però no tant com el vot negatiu, cosa que possiblement s’hauria d’atribuir a la impugnació del Govern central. És una suposició que s’hauria de comprovar en una enquesta posterior, que esperem que aclareixi els dubtes que ha deixat el 9-N.
(El Periodico, 11 de novembre de 2014)
