El 9-N va revelar el vigor del sobiranisme, així com que no és tan majoritari com pretén. Però serà hegemònic si l’Estat no formula una oferta convincent per a tots: els convençuts i els indecisos, que són legió. Si el que ahir va exposar el president és tot el que pot oferir, l’independentisme pot estar d’enhorabona
En un gest inusual en ell, fa dues setmanes Mariano Rajoy va fer un intent d’autocrítica sobre la seva gestió del contenciós català. «Hauré d’explicar millor que fins ara les meves raons i els meus arguments», va reconèixer el president des d’Austràlia, a l’anunciar una pròxima visita a Catalunya que va tenir lloc ahir. Si el fòrum elegit resultava poc favorable, un acte del PP improvisat perquè el pogués clausurar, la seva al·locució probablement va decebre els qui, per voluntarisme o candidesa, confiaven que el propòsit d’esmena de Rajoy comportaria una nova actitud. Potser es va esforçar més a explicar els seus «arguments», però és obvi que aquests, idèntics als de fa dos anys, quan va menysprear per passatger l’esclat independentista, no són suficients per afrontar una crisi territorial que per ara no ha sabut calmar.
Deixant a un costat els retrets a Artur Mas , el míting va estar mancat d’una extraordinària absència d’empatia amb els anhels de multitud de catalans: els dos milions llargs que, independentistes o no, van votar el 9-N, però també els que no per recelar d’aquella cita renuncien a pronunciar-se sobre el futur de Catalunya en una consulta vinculant. Si al líder de CiU se l’acusa de representar només el terç de ciutadans que van respondre a la seva crida, de la mateixa manera es podria criticar el del PP, que arterament comptabilitza els dos terços d’abstencionistes com a afins a la seva causa.
L’atenció que el Govern dispensa a Catalunya no es pot mesurar en visites ministerials, encara menys en una assistència financera dissenyada per laminar l’autogovern de les autonomies, en gran mesura endeutades per un finançament mesquí. I els drets dels catalans que se senten sobiranistes no es poden confrontar amb els de tots els espanyols, com si fos un conflicte civil.
Una oferta per a tots
El 9-N va revelar el vigor del sobiranisme, així com que no és tan majoritari com pretén. Però serà hegemònic si l’Estat no formula una oferta convincent per a tots: els convençuts i els indecisos, que són legió. Si el que ahir va exposar el president és tot el que pot oferir, l’independentisme pot estar d’enhorabona.
El Periodico, 30 de novembre de 2014)
