S’acosta el nou 9-N i encara no se sap ben bé què passarà: si serà “un órdago independentista”, “una consulta de chichinabo”, una votació de fireta, tot plegat quedarà en foc d’encenalls perquè se suspendrà a l’últim moment, o bé el viatge a Ítaca continuarà amb bon vent
Un amic em pregunta si chichinabo existeix de veritat. Com que no entenc la pregunta, m’aclareix que dubta sobre si és un lloc real -com Arbeca- o un lloc de ficció -com l’Ínsula Barataria-. Chichinabo se li apareix com un lloc fora de la llei, una mena de Ciutat sense Nom, on Crist va perdre les espardenyes.
Ha sentit que en castellà algun polític es refereix al 9-N com “una consulta de chichinabo” i ell solet ha fet volar la imaginació. La paraula figura al diccionari i forma part de l’expressió “de chichinabo”, fusió de la locució original “de chicha y nabo” que fa referència a una cosa de poca importància, menyspreable.
Quan el president Mas va anunciar el nou 9-N, ara transformat en un procés participatiu (ni referèndum ni consulta), Alicia Sánchez-Camacho va dir que era “una consulta de fireta”. En castellà també es va dir que era “una consulta de feria”, però el geni de l’idioma la va dur cap a “una consulta de chichinabo”. Mentre el president ja fa temps que va posar rumb a Ítaca, altres veus desqualificadores la van convertir en un “ArenysII”, elevant la població del Maresme a referent sobiranista. Cap com chichinabo, però. Francesc-Marc Álvaro la va triar per traduir al castellà la fireta de Camacho en un dels seus articles.
De segur que a partir d’ara aquest mot es revitalitzarà. Les paraules ja ho tenen, això: també són víctimes de la moda. Algú en diu una que agafa rellevància informativa i tot seguit els parlants la recuperen amb renovada vitalitat.
Del “desafiament independentista”, com l’anomenen els contraris al procés, també en diuen órdago, paraula del mus que ha fet fortuna en el llenguatge polític i periodístic fins i tot en indrets com Catalunya, on aquest joc de cartes no és tan popular com en altres contrades peninsulars. Als mitjans de comunicació “lanzan órdagos” a tort i a dret i ara mateix és una de les paraules més populars exportades per la llengua basca. Per cert, que vol dir vet-ho aquí.
S’acosta el nou 9-N i encara no se sap ben bé què passarà: si serà “un órdago independentista”, “una consulta de chichinabo”, una votació de fireta, tot plegat quedarà en foc d’encenalls perquè se suspendrà a l’últim moment, o bé el viatge a Ítaca continuarà amb bon vent. El dia 10 l’enigma s’haurà resolt i llavors cadascú ho valorarà segons si s’ha firat o no. És el que té la perversió del llenguatge polític: jo guanyo, nosaltres perdem.
(La Vanguardia, 26 d’octubre de 2014)
