I jo que em pensava que la meva família era normal i corrent. Estic segur que t’ha passat el mateix amb el teu pare. Al final, jo tampoc he pogut més i l’hi he preguntat al meu: «Però, tu no has cobrat cap herència?». M’ha contestat que no i, és clar, m’he posat histèric. Sense comptes a Andorra, Suïssa ni Liechtenstein. A la meva família ningú té, com Oleguer Pujol, una aplicació al mòbil que faci desaparèixer el que tenim a l’ordinador. Però no és només això. Ni tan sols han entrat mai a casa meva
Estic segur que t’ha passat el mateix amb el teu pare. Al final, jo tampoc he pogut més i l’hi he preguntat al meu: «Però, tu no has cobrat cap herència?». M’ha contestat que no i, és clar, m’he posat histèric. «Però quina classe de família som, nosaltres! Mira els Pujol, que bé que estan. I nosaltres, sense comptes a Andorra, Suïssa ni Liechtenstein. Som una vergonya, papa!», li he aclarit. No n’hi ha per menys. A la meva família ningú té, com Oleguer Pujol, una aplicació al mòbil que faci desaparèixer el que tenim a l’ordinador. Però no és només això. Ni tan sols han entrat mai a casa meva, ni a la del meu pare, ni a casa de la meva àvia uns gossos de la poli buscant diners, com sí que ha passat a casa d’ Oleguer. I després diuen que ja no hi ha crisi. Si fins i tot els gossos busquen diners, i no es deixen ni les cases!
I jo que em pensava que la meva família era normal i corrent. Segur que tu pensaves el mateix de la teva. Doncs l’hem pifiat. Ara, el més normal són els impostors. Només cal fer una ullada al diari per veure que estan a l’ordre dia. Per això em va estranyar tant llegir l’altre dia que la magistrada que instrueix el cas sobre Nicolás s’ha quedat a quadros. No entén com aquest noi del PP, de vint-i-tants, conegut com l’impostor més jove d’Espanya, va poder enganyar tanta gent i tan important només amb xerrameca. Doncs no em sembla tan sorprenent tenint en compte l’Espanya en què vivim. Deu ser que té vocació política, penso jo. El xaval es va fer passar per assessor del Govern i, en alguns mitjans, s’ha destacat que fins i tot va estar al besamans de Felip VI. I què té de peculiar? Al besamans també va ser-hi Rodrigo Rato , que ha pagat una fiança de tres milions per enganyar-nos amb les targetes black de Bankia.
Nicolás i Rodrigo
Em pregunto en què es diferencien. Nico ens ha sortit més precoç com a impostor? Potser. O no. Vés a saber si Rodrigo també va ser precoç però no l’han enxampat fins ara perquè ha estat més previngut. Si és així, Rodrigo és llest com ell sol i, en canvi, Nicolás és llest només una estona. O pot ser que no sigui res de tot això, i que la diferència sigui, simplement, que Rato ha tingut més sort. Mentre Nicolás ha estat detingut unes hores i després posat en llibertat, Rodrigo segueix en llibertat i encara no l’han detingut ni unes hores. Esperem que, al final, tot surti bé, i Rato sigui declarat innocent d’haver pres el pèl als espanyols i, per descomptat, que posin a la presó Nicolás per haver pres el pèl al Partit Popular. Si el PP et pren el pèl a tu, incomplint promeses, és culpa de ZP, però com se t’ocorri prendre-li el pèl al PP, llavors és culpa teva. Nico, tòtil! Com se’t va ocórrer simular que treballes per al Govern. Que no veus que ser jove, espanyol i pencar a Espanya és gairebé impossible gràcies al Govern. Segur que el van enxampar per això.
(El Periodico, 27 d’octubre de 2014)
