A Suïssa i Califòrnia, paradigmes de democràcia directa, es prenen decisions progressistes però també reaccionàries. Què passaria al nostre país si se sotmetessin a referèndum la reimplantació de la pena de mort, els matrimonis entre homosexuals o l’expulsió dels immigrants?
La crisi institucional espanyola ha donat impuls als partidaris de la democràcia directa, i a Catalunya als defensors del dret a decidir com a principi democràtic, encara que estigui per sobre del que diguin les lleis de l’Estat democràtic i de dret espanyol. Califòrnia i Suïssa són dos paradigmes de democràcia directa. Els suïssos han celebrat 600 referèndums a nivell federal des del 1848, i molts més en els nivells cantonal o local des de l’edat mitjana; i els californians uns 360 des que, fa 100 anys, van introduir aquesta pràctica per combatre la corrupció entre els legisladors.
Els referèndums són utilitzats per dilucidar tota mena d’assumptes: uns de transcendents, i altres de no tant; uns senzills de comprendre pel ciutadà corrent, i uns altres bastant complexos, per tombar lleis aprovades pel Parlament o per imposar-ne altres de noves. Es necessita majoria simple (doble a Suïssa: votants i nombre de cantons) i la participació acostuma a estar per sota del 50%.
Una succinta anàlisi dels seus resultats ens porta a la conclusió que algunes vegades han servit per fer avançar la humanitat, però altres han suposat un verdader desastre. A Califòrnia els tribunals, en contra de la voluntat popular, han anul·lat algunes lleis aprovades en referèndum per inconstitucionals. Afortunadament.
Califòrnia va rebutjar el 2012 afegir-se al grup de 17 estats en els quals s’ha eliminat la pena de mort. També va rebutjar legalitzar l’ús recreatiu de la marihuana (que sí que va ser aprovat en referèndum a Colorado i Washington). Un jutge federal va decretar després que la pena de mort a Califòrnia, tal com es practica, viola la prohibició constitucional de càstigs cruels o inusuals. El plet segueix obert. Un altre referèndum va prohibir a Califòrnia els matrimonis homosexuals, en vigor per decisió judicial. I una altra vegada hi van intervenir els jutges, que van anul·lar la prohibició per contrària a la Constitució. També en referèndum, els californians van acabar amb l’ensenyament bilingüe que rebien opcionalment els fills d’immigrants que no saben anglès.
En el saldo negatiu destaca l’anomenada proposició 187, promoguda fa 20 anys pel governador Pete Wilson i aprovada en referèndum pel 60% dels votants californians, per prohibir als immigrants indocumentats l’accés a la sanitat i a l’educació i que obligava totes les administracions de l’Estat a denunciar qualsevol irregular que detectessin per entregar-lo a la policia. Els tribunals van tombar la llei xenòfoba, que no es va arribar a aplicar.
Per al Financial Times ( Els perills de la democràcia extrema ), la democràcia directa és la culpable de la bancarrota pressupostària de Califòrnia, per haver causat «un caos» amb proposicions contradictòries o errònies aprovades en referèndum en contra de l’opinió del poder executiu i del legislatiu de l’Estat, sovint a instàncies de grups de pressió o de radicals.
A Suïssa, no va ser fins a l’any 1971 que un referèndum (d’homes) va atorgar el dret de vot a les dones després d’haver-lo rebutjat explícitament el 1959. El país havia firmat mentrestant la Convenció dels Drets Humans del Consell d’Europa, que l’hi obligava. Alguns cantons i municipis sí que acceptaven el vot femení, i per això el 1968 hi havia alcaldessa a Ginebra, però no podia votar en les eleccions federals. Fins al 1981 els suïssos no van acceptar la igualtat de drets socioeconòmics i jurídics d’homes i dones.
Al maig passat, un referèndum va posar el forrellat a la lliure entrada de ciutadans de la Unió Europea en el seu mercat laboral, de manera que es rectificaven els acords de referèndums anteriors i s’obria un conflicte amb les autoritats comunitàries. També es va rebutjar l’adquisició d’avions de combat i apujar el salari mínim de 2.000 a 3.270 euros al mes en benefici dels treballadors menys qualificats. Un altre referèndum va prohibir de per vida als condemnats per tenir relacions sexuals amb menors exercir tota activitat en contacte amb ells. De dubtosa constitucionalitat, perquè és independent de la gravetat de la pena (inclou el jove de 19 anys que hagués tingut relacions sexuals amb la seva nòvia de 15). El 2009, un altre referèndum va prohibir que les mesquites tinguessin minaret.
El 2013 es va aprovar limitar els bons i indemnitzacions d’alts executius, però no va prosperar una proposta per conciliar més bé la vida laboral i la familiar. També es va acordar endurir la llei d’asil i es va rebutjar suprimir el servei militar obligatori, així com limitar el salari més alt de les empreses a 12 vegades el salari més baix.
Què passaria al nostre país si se sotmetessin a referèndum la reimplantació de la pena de mort, els matrimonis entre homosexuals o l’expulsió dels immigrants? No és or tot el que llueix.
El Periodico, 31 d’octubre de 2014
