La “qüestió del català” està sempre latent i de tant en tant salta l’espurna. La solució no passa per imposar una proporció del 25%, sigui en la llengua que sigui. La qüestió real i allò que està en joc és el monolingüisme. És necessari fixar un marc i unes línies generals. Necessitem un acord general a Catalunya sobre la política lingüística a l’escola i no deixar-la en mans de decisions individuals o partidistes. “El eterno retorno” (Blog Esquerra sense Fronteres, 16’octubre de 2014)