ActualitatOpinió

Atur. Retallades.. Corrupció. Crisi. Incertesa. Por… Davant aquest ombrívol panorama, els catalans hem pres una decisió valenta: emborratxar-nos. Amb un dolç licor anomenat pàtria.
Sortir al carrer, córrer, cantar, abraçar els desconeguts, sentir-nos eufòrics i una mica batalladors! Vinguin senyeres, vinguin estelades, vinguin Segadors! Ara asseguem-nos, que ens explicaran un conte. Es diu L’endemà i comença: Hi havia una vegada una Catalunya independent en la qual hi havia més metges, més mestres, més igualtat (encara que és curiós que això ens ho expliquin quaranta homes i deu dones), menys corrupció, menys frau fiscal, zero retallades… I tot això, com ho aconseguirem? Molt senzill: “Aquí fem les coses millor”, ha dit el president. Llavors, papa, per què no ens surten millor ara? Per culpa del Llop Ferotge. L’endemà ens ho explica amb titelles, per assegurar-se que ho entenem. Buu, buu!!, cridem tots, quan aparegui l’Espanya Ferotge amb el seu garrot, el seu fusell, les seves tisores, atacant l’angelical Catalunya. Espanya, el Borbó, Fumanchú, Alfonso Guerra, té la culpa de tot! I del que nosaltres fem malament? També, també! Ho ha dit la portaveu de Convergència: “El sistema català ha begut de l’espanyol durant tots aquests anys de democràcia, així que si el sistema català, segons el PP, és corrupte, vol dir que l’altre també. Seria un motiu més per defensar l’Estat independent”. Un altre glop d’estelada! Més 1714! Qui va dir 1978?, això és aigua de Vichy i volem orujo! Tots al Born, a veure l’exposició Cinc sentències de mort, sobre catalanistes afusellats per Franco! Cal renovar l’ardor de les tropes! De la Lliga Catalanista i el seu fundador Cambó, que de la seva pròpia butxaca va finançar Franco, i de tota la burgesia catalana que li va donar suport, ni una paraula. Més màrtirs, és la guerra! Que sí, que tindrem més jutges, més ecologia, més autopistes, i violins, i postes de sol, i 16.000 milions! Visca Xauxa lliure!
Alguns, aquest 11 de setembre, ens quedem a casa, o anem a Tarragona a proposar: “Recuperem el seny”. D’acord, ser abstemi és menys emocionant, però preferim avorrir-nos que despertar-nos l’endemà amb mal de cap, sense les claus de casa, i adonant-nos per fi que aquest noi tan simpàtic que ens posava les copes, un tal Jordi, ens ha robat la cartera.