Durant el segle XIX i fins a 1978 la normalitat institucional va ser inexistent, amb una succinta lectura de la història d’Espanya durant aquest període es constata aquesta terrible realitat.
Sense normalitat institucional no existeix el progrés polític, econòmic i social. Aquesta va ser la causa principal, però no l’única, que a Espanya la democràcia com a forma de resolució dels problemes s’implantés a la fi del segle XX quan a la resta dels països avançats d’Europa portava funcionant des de feia molt de temps.
Crec molt important posar en valor els trenta-sis anys de vigència de la Constitució de 1978.
Per què?:
Com apuntava al principi no ha existit ni de lluny un període de normalitat institucional d’aquest nivell.
Tinc la impressió que en aquest país hi ha un enorme desconeixement de la seva pròpia història, i la història serveix entre altres coses per tenir perspectiva de com evoluciona una societat determinada dins d’un context geogràfic, cultural i social.
No es pot funcionar a base grans paraules perquè la solució no està en elles sinó en funcionament diari, permanent i honest de les institucions que ens hem donat els ciutadans.
La República és la forma d’estat més adequada crec, però no es tracta aquí i ara de fer patents les seves virtuts, no és aquest l’assumpte a debat.
Que Espanya adoptés en aquests moments la República no solucionaria res, absolutament res.
D’entrada no hi ha una majoria clara, aspecte aquest definitiu.
El primordial és canviar radicalment la forma de funcionament de les institucions polítiques, dels partits polítics, de la política en general. És a dir que els ciutadans vegin que es recuperen els valors que s’han perdut: honestedat, ètica, responsabilitat, coherència, vergonya, que governa per una majoria no per a una minoria molt minoria.
Resumint, canviar la forma d’estat no garanteix res, perquè com el Príncep de Lampedusa va dir, només seria canviar el nom perquè tot segueixi igual.
I encara hi ha un altre factor en contra donada l’actual situació política. No veig a aquest país amb un President de la República (ningú aclareix quals serien les seves funcions, no tenen res a veure entre si els presidents de França i Alemanya per exemple) i que lògicament seria d’un partit polític amb el que la funció moderadora la considero anecdòtica per dir-ho d’alguna manera, donada la crispació política instaurada fa temps a Espanya.
Això és dramàtic perquè 36 anys de democràcia no han permès que els canvis importants, que sense cap dubte necessitaría la Constitució del 78, es facin a partir d’un pòsit de tranquil · litat i reflexió democràtica. La culpa és una mica de tots per atonia quan les coses anaven teòricament bé en els últims anys, en qualsevol cas estava clar per a qui volia veure que el desastre estava al arribar. Però en molta major mesura la responsabilitat ha estat dels que des de la política institucional han primat el gremialisme de tot tipus i han tancat els ulls a la corrupció, tot per una “cadira” uns i tot pels “amics” altres.
No veig possible a hores d’ara una reforma constitucional que afronti més d’aspectes tan fonamentals com ara: la creació d’un veritable estat federal, la garantia d’un estat del benestar, l’adequació de les estructures de l’estat a una realitat diferent i la consolidació de les llibertats individuals i col · lectives i que a més substitueixi la Monarquia parlamentària per una República.
Aquest país això no ho suporta.
S’ha de fer molta pedagogia: les vies per canviar les coses en democràcia són uns i no val saltar-se’ls, perquè ara me’ls salt jo però si un altre dia no t’agraden a tu te’ls saltes tu.
És el que va passar en diferents formats durant el segle XIX i fins a 1978.
S’ha posat de moda el “dret a decidir” i això es fa, en democràcia, votant quan toca i pressionant amb el dret d’expressió i de manifestació al carrer quan alguna cosa no està d’acord amb la nostra manera d’entendre la vida i és a través dels partits polítics que es vehiculen les nostres aspiracions polítiques.
La meva proposta dins del debat de FDE si es planteja Monarquia o República és: “FDE creu que la normalitat institucional és un valor que en democràcia sempre s’ha de defensar i mantenir.
Catalunya i Espanya necessiten canvis en les seves institucions perquè s’adaptin millor a les necessitats actuals.
La Constitució de 1978 és una fita històrica pel seu resultat objectiu: 36 anys de normalitat democràtica, impensable en temps històrics recents.
L’adequació de la Constitució de 1978 amb la creació d’un veritable estat federal, la garantia d’un estat del benestar, l’adequació de les estructures de l’estat a una realitat diferent i la consolidació de les llibertats individuals i col · lectives serà una garantia d’èxit.
FDE considera la República com la forma d’estat d’acord amb els principis que defensa però considera que en aquests moments no és un objectiu prioritari ja que hi ha altres més urgents i més considera que un canvi de forma d’estat cal una molt àmplia acceptació i podria generar, ara, distorsions que podrien impedir que modificacions constitucionals de gran rellevància tinguessin dificultats en produir-se. “
