Documents

Transcorregut mig any des de que amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya varem signar la Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres, ens ha semblat convenient trobar-nos els primers signants per, a partir del document obert de treball que us adjuntem, Catalunya sense fronteres, reflexionar sobre el moment actual i plantejar-nos la conveniència de donar continuïtat a aquest moviment.

Transcorreguts uns mesos des que vàrem donar a conèixer la Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres, pensem que ha arribat l’hora de fer un pas més i constituir formalment un moviment cívic que aplegui a tots aquells ciutadans i ciutadanes partidaris de la unió en llibertat amb els altres pobles d’Espanya i decididament contraris a aixecar noves fronteres.

Un moviment cívic europeista i federalista, que parteix de la base que tots els éssers humans tenim els mateixos drets, però que, malauradament, formem part d’un món amb un ordre social injust, amb greus problemes comuns, com les desigualtats creixents o la degradació medioambiental. I que no és aliè al fet que a Europa estem experimentant des de ja fa uns anys un procés regressiu que ens duu a la minva o desaparició de les societats del benestar. Un moviment organitzat de ciutadanes i ciutadans respectuós amb el paper de les institucions representatives i dels partits polítics, però que es proposa defensar enèrgicament la justícia social i la raó democràtica. Un moviment que es remet a una llarga tradició, la tradició federalista, i que pren com a referència l’experiència de països prou rellevants que han fet compatible la solidaritat i la diversitat.

Volem crear un moviment de llarga durada que defensi aquests valors més enllà de la conjuntura actual i que mostri que hi ha una Catalunya d’amplis horitzons que aspira a tenir un paper protagonista en una Europa unida i més igualitària, on identitats nacionals singulars com la catalana es puguin manifestar en tota la seva plenitud. Aquesta ha estat sempre la vocació majoritària del catalanisme.

Considerem que l’anomenat procés a favor de dur a terme una consulta de secessió amb el calendari acordat entre CiU i ERC parteix d’una lògica deliberadament tramposa. Ambdues formacions saben que en l’actual marc constitucional no és possible preguntar a la ciutadania de Catalunya de forma clara i inequívoca sobre aquesta qüestió; que no hi ha cap altra legalitat possible que aquella que emana de la Constitució de 1978 i de l’Estatut del 2006. Saben també que l’anunci imperatiu de fer una consulta al marge de la llei és un acte d’insubmissió que ens abocaria a un escenari de confrontació social, amb resultats políticament incerts, necessàriament negatius per a la convivència que, de ben segur, empitjorarien les condicions materials d’existència de molts ciutadans. També saben a hores d’ara que no hi ha un sol estat membre de la Unió Europea que doni suport ni que vegi amb simpatia un prócés independentista a Catalunya. El futur de Catalunya nomes té sentit en el marc d’una Europa unida i sense fronteres, on poguem viure en concòrdia amb tots els nostres veïns.

El camí a seguir no pot ser el de sotmetre a la societat catalana a l’enorme tensió d’un procés on la ciutadania es veuria obligada a triar no només entre la legalitat constitucional i l’unilateralisme sobiranista, sino també entre sentiments de pertinença. Tampoc no ho seria caure en pactes o pedaços de darrer minut que  allargarien el problema indefinidament. Per això, el nostre objectiu no pot ser altre que promoure una reforma constitucional amb quatre grans objectius:

  1. Regenerar a fons el model polític i institucional espanyol, fent-lo més democràtic i participatiu, renovant el pacte social entre la ciutadania.
  2. Transformar el model autonòmic en un sistema federal que garanteixi la igualtat de drets i deures entre els ciutadans, però que també reconegui explícitament el caràcter compost de l’Estat i que afirmi sense complexos la pluralitat lingüística i cultural d’Espanya en el context d’una més estreta i solidària Unió Europea.
  3. Situar en el nou marc constitucional la possibilitat de la secessió territorial en base a regles clares i als principis de l’excepcionalitat i grans majories. 
  4. Donar la darrera paraula a la ciutadania per escollir entre monarquia o república com a forma d’Estat. 

Així doncs, no considerem que Espanya, com qualsevol altre unitat estatal, sigui essencialment indivisible al marge de la voluntat dels seus ciutadans. Ara bé, en democràcia, és fonamental el respecte per l’estat de dret i per l’ordre dels processos i, en aquest sentit, és prou evident que només hi ha un camí possible: la reforma constitucional. La secessió territorial unilateral en estats democràtics no és un dret internacionalment reconegut sinó una possibilitat que només s’ha exercit al Canadà i properament al Regne Unit, perquè en aquest dos casos no existeix cap impediment jurídic. El cas d’Espanya, doncs, no té res d’excepcional en contra del que se’ns vol fer creure, al marge del barroquisme unitarista del tan sovint citat article 2 de la Constitució. En el context actual, en què cal la construcció d’un poder polític fort que pugui plantar cara a la globalització econòmica i financera, l’últim que li convé a Europa és que hi hagin intents unilaterals de creació de noves fronteres. Ben al contrari, el que li convé és enderrocar les fronteres que encara existeixen, i configurar una autèntica unió federal.

Finalment, és prou evident que la brutal crisi sòcioeconòmica que patim des de fa anys ha aguditzat l’esgotament del model polític i institucional espanyol dels darrers 35 anys.  Creiem que avui es donen les condicions per entreveure que les properes eleccions generals, inicialment previstes per al 2015, haurien de tenir un caràcter constituent que promogui una reforma a fons de la democràcia espanyola nascuda el 1978. Estem convençuts que els valors del federalisme poden esdevenir claus en el projecte de regeneració democràtica que vol la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes.