El professor de Dret Constitucional de la UB i membre de la Comissió de Venècia va participar el passat dijous a la tertúlia federalista on va explicar els requeriments d’imparcialitat i legalitat que ha de tenir la convocatòria i realització de referèndums segons aquest organisme que avala aquest tipus de convocatòries a nivell internacional. Pel que fa a Espanya i Catalunya va indicar que seria possible fer un referèndum amb una reforma prèvia de la Constitució que introduís la possibilitat de realitzar-lo
(Per Beatriz Silva) Un referèndum de secessió ha de tenir una pregunta clara, sorgir d’un ampli consens de totes les parts implicades i ser ratificat per una majoria prou àmplia perquè no sigui posat en qüestió amb posterioritat. Les autoritats que partipen en la seva organització han de mantenir en tot moment la imparcialitat respecte al resultat així com també els mitjans de comunicació públics.
Aquests són alguns dels requeriments que ha anat decantant la Comissió de Venècia en relació a la convocatòria i realització de referèndums i que van centrar el passat dijous 20 d’abril la tertúlia federalista que Fed celebra mensualment a la llibreria Alibri i que va tenir com a convidat a Josep Maria Castellà, professor de Dret Constitucional de la UB i membre de la Comissió de Venècia.
Josep Maria Castellà, que va aprofundir en aquesta qüestió i els seus possibles paral·lelismes amb Catalunya, va explicar que la Comissió de Venècia estableix que la celebració de referèndums s’ha d’adaptar a l’Estat de dret i al Codi de Bones Pràctiques redactat per aquest organisme. “Cada país té posicions diferents respecte als referèndums i la Comissió és molt clara en el sentit que només poden celebrar-se seguint l’ordenament jurídic vigent a cada país i el principi democràtic. Què diu el principi democràtic? Que no es pot afirmar que la democràcia directa sigui millor que la democràcia representativa, en aquest sentit la Comissió de Venècia és molt clara. En societats complexes i diverses, la democràcia representativa és la millor forma d’arribar a consensos“, va explicar.
Joan Botella i Josep Maria Castellà
En aquest sentit, Josep Maria Castellà va insistir que la Comissió de Venècia veu el referèndum com el final d’un camí, una via per ratificar grans acords, i que en aquests casos estableix una sèrie de normes per validar-lo.
Quines?
“Que ho aprovi una àmplia majoria a través d’una llei; que participin en la preparació del referèndum totes les parts implicades; que hagi passat un any des que s’aprova la llei fins que es posi en marxa i que els mitjans de comunicació públics, així com les autoritats que l’organitzen siguin totalment imparcials“, va assegurar.
Josep Maria Castellà va posar èmfasi que perquè un referèndum sigui vàlid ha d’existir la màxima possibilitat de deliberació possible, va recordar que la majoria de Constitucions no contempla la possibilitat de secessió d’una part del seu territori i que el Regne Unit i el Canadà són casos excepcionals perquè seva legislació no prohibeix la secessió el que ha facilitat la celebració de referèndums. “És possiblement la decisió més transcendent que pot adoptar una comunitat, no és una enquesta d’opinió i ha de garantir-se el màxim consens i el respecte a les minories”, ha reiterat al llarg de la tertúlia.
Respecte a la pregunta, Castellà ha assenyalat que la Comissió de Venècia subratlla que ha de ser clara i directa, cosa que, va aclarir, no va succeir en els dos referèndums celebrats a Canadà.
Preguntat per aquesta qüestió i si el fet de fer una pregunta sí / no davant situacions complexes i difícils de resoldre no és una simplificació excessiva, Castellà ha assenyalat que efectivament “el tipus de pregunta binària d’un referèndum simplifica situacions que de vegades són complexes de decidir amb un sí i un no. Està en la naturalesa del referèndum la simplificació i per això hauria de ser l’última opció “, ha destacat.
També va recordar que la Comissió té diversos documents sobre referèndums, entre ells el Codi de Bones Pràctiques. Va explicar, que entre altres qüestions, aquest Codi remarca que la igualtat d’oportunitats ha d’estar garantida per als simpatitzants i opositors de la proposta subjecta a votació. Això implica una actitud neutral per part de les autoritats administratives, en particular en relació a la campanya del referèndum i la cobertura dels mitjans de comunicació, sobretot els mitjans públics. L’organització del referèndum ha d’estar a càrrec a més d’un òrgan imparcial i ha de ser possible apel·lar la decisió davant un tribunal jurisdiccional.
Josep Maria Castellà va recordar que Montenegro i Crimea són els dos únics casos de secessió producte d’un referèndum en una regió, ja que la Constitució de la federació iugoslava establia aquesta possibilitat en cas de dissolució. “En realitat es tractava d’una confederació com ho és també la Unió Europa que contempla la possibilitat de sortir”, ha indicat.
Pel que fa a Espanya i Catalunya va indicar que seria possible fer un referèndum amb una reforma prèvia de la Constitució que introduís la possibilitat de realitzar-lo.
En el torn de preguntes, es va plantejar la qüestió que la mera celebració d’un referèndum de secessió legitima políticament la part implicada per trencar i per tornar a consultar a la població sobre aquesta qüestió si surt negatiu, cosa en la qual Josep Maria Castellà , en la seva qualitat de professor de Dret Constitucional, va estar d’acord.
Respecte a la proposta que s’està fent en aquests moments a Catalunya al voltant de la celebració d’un referèndum per part de JXS i la CUP, va ser especialment crític amb el fet que la llei que ho regularia no es conegui i estigui sent redactada amb tots els criteris restrictius per impedir el debat, just el contrari que estableix la Comissió de Venècia.
LLEGIR EL CODI DE BONES PRÀCTIQUES DE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA
Josep Maria Castellà explica a TV3 els requeriments d’imparcialitat i legalitat que ha de tenir la convocatòria i realització de referèndums:
