Les federacions han ocupat un lloc important en l’organització del món des dels temps de l’antiga Grècia. En els temps moderns, les idees federals van ser crucials per a la fundació dels Estats Units d’Amèrica. Altres grans democràcies del present es proclamen federals: Canadà, Índia, Austràlia, Alemanya, Suïssa, entre d’altres.
A Europa, l’estat federal europeu ha estat des de la primera meitat del segle XX un somni dels sectors demòcrates, liberals i progressistes, que han proposat una Europa unida sense fronteres com a forma de lluitar contra les divisions i tragèdies que han afectat al nostre continent durant segles. Des de la Segona Guerra Mundial la proposta d’avançar cap a una Europa federal s’ha enfortit sota la idea que només la unió en la diversitat permetrà superar les divisions i viure en pau.
Text didàctic que va escriure el canadenc George Anderson (president i CEO del Fòrum de Federacions entre 2005 i 2009 ) per explicar de forma didàctica i pràctica què és el federalisme, els seus principis bàsics i els desafiaments propis a aquesta forma de govern, però també l’experiència de diversos països federals, les seves característiques pròpies i diferències entre ells. El llibre incorpora exemples no només de països federals ben coneguts, com Canadà o els Estats Units, sinó també d’altres que han adoptat recentment aquest model.
Text de George Anderson (president i CEO del Fòrum de Federacions entre 2005 i 2009 ) sobre la importància del federalisme al segle XXI.
Document elaborat pel Partit Liberal Escocès en què planteja una reforma federal com a fórmula d’encaix ideal d’Escòcia al Regne Unit. La proposta es convertirà probablement en el full de ruta del Partit Liberal britànic de cara a les eleccions de 2015.
El Manifest de Ventotene va ser redactat al juny de 1941 i el seu títol complet és «Per una Europa lliure i unida. Projecte de manifest». És un text precursor de la idea de federalisme europeu que estableix les bases del federalisme europeista dels demòcrates italians.
Manifesto di Ventotene (italià)
Manifesto di Ventotene (anglès)
Nascut el 1939 a Oberhausen ( Alemanya ), Dieter Nohlen és un polític i acadèmic alemany. Professor ( avui emèrit ) de Ciències Polítiques a la Universitat de Heikdelberg, és un reconegut expert en sistemes electorals i en desenvolupament polític. Argumenta que el federalisme és el sistema que millor pot adaptar-se a les circumstàncies i desafiaments canviants del món actual, encara que precisa que no hi ha un model únic de federalisme, ja que depèn de la diversitat sociocultural i de les disparitats socioeconòmiques de la societat que es tracti.
El federalisme alemany: la seva evolució fins al present i reforma a futur
Roland Sturn
Roland Sturm és professor de Ciència Política a la Universitat d’Erlangen – Nürnberg i exassessor de la Fundació Konrad Adenauer i la Fundació Bertelsmann. Explica en aquest treball els objectius de les últimes reformes del federalisme alemany, des d’una perspectiva crítica amb el funcionament de la RFA.
Objectius i resultats de les dues reformes del federalisme a Alemanya
Doctor Europeu en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid ( UAM ), en l’actualitat treballa com a professor associat de Dret Constitucional en aquesta universitat. És autor de diverses publicacions científiques sobre organització territorial del poder i drets fonamentals, diverses d’elles sobre el model federal alemany. Les reformes constitucionals a la RFA les veu com un exemple a seguir a Espanya, perquè l’Estat autonòmic actual es perfeccioni com federal.
Nascut el 1937 a Jena ( Alemanya ), Hans -Peter Schneider és un conegut constitucionalista alemany, professor universitari i consultor polític. Assessor del Bundestag, del Govern i la Presidència federal d’Alemanya i de diversos governs estrangers, és el director gerent de l’Institut Alemany d’Investigació sobre el Federalisme. Explica com s’han conjugat els interessos, sovint diferents, entre els länder i el Govern federal, una tasca que no sempre ha estat fàcil.
La reforma del federalisme a Alemanya. Fins, negociacions, resultats
Stéphane Dion ( Quebec, Canadà, 1955 ), és un polític i teòric liberal, i per tant, federal. Va ser ministre d’Afers Intergovernamentals de 1996 al 2003, i el promotor de la Llei sobre la claredat que, d’acord amb una sentència del Tribunal Suprem del Canadà, va establir en quines condicions el Govern federal entraria en negociacions que podrien conduir a la secessió després d’un referèndum d’una de les províncies: entre altres coses, que la pregunta fos clara i la majoria a favor de la independència també.
La política de claredat. Discursos i escrits sobre la unitat canadenca
Text de la conferència que Stéphane Dion va donar el març de 2014 a Barcelona amb motiu de la seva visita a Federalistes d’Esquerres.
Nascut el 1953 , Louis Massicote és un expert en Ciència Política del Quebec. Professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Laval, ha assessorat en el desenvolupament democràtic de més d’una dotzena de països, la majoria a l’Àfrica.
Les institucions comunes als governs federal i provincials al Canadà
Entrevista a Stéphane Dion on planteja algunes de les seves principals idees en el context de la situació política d’Espanya i Catalunya.
Entrevista amb Stéphane Dion: “La secessió i la democràcia són conceptes difícilment compatible”
