titol_fed_espana2El federalisme espanyol arrenca a principis del segle XIX dins el republicanisme, abraçant les idees de reforma democràtica, laica i social, per adquirir perfils propis com a proposta d’organització territorial a partir de l’obra de Francisco Garrido (1821-1883) i sobretot , Francesc Pi i Margall (1824-1901)

En aquell moment, el debat sobre l’organització política de l’Estat se situava entre les propostes republicanes liberals que naixien de les Corts de Cadis, els moviments Fouriesitas nascuts a Andalusia i que es van traslladar a Madrid i el moviment krausista a Catalunya que no era exactament federalista però pensava l’organització territorial en forma d’un estat unitari descentralitzat.

Des de la creació del Partit Republicà Federal (PRF) el 1868, el programa sinalagmàtic de Pi no va aconseguir aglutinar la majoria necessària per reconstituir Espanya sobre la base de pactes lliures entre les regions històriques. El sector orgànic de Salmerón, Chao i Figueres – partidaris de la descentralització política -, i el més unitarista de Castelar, van competir pel control del partit i, juntament amb el descontrol dels cantonalismes, van contribuir a difuminar la idea federal a Espanya.

L’andalús Fernando Garrido (1821-1883) va escriure el 1855 “La República Democràtica Federal i Universal” on defensava el federalisme com una forma adequada per superar la “varietat” conflictiva dels pobles. Nicolás Salmerón, representant del moviment krausista, acabarà sent membre del partit Republicà Federal, tercer vicepresident de la República i autor al costat d’Eduardo Chao del Projecte de Constitució Federal redactat el 1872.

El moviment republicà i el socialisme no es van decidir a abraçar el federalisme, sinó que van assumir un programa de moderada descentralització regional durant la Restauració i la II República. No obstant això, la proposta federal, tant en la seva versió orgànica com la pactista , va influir en dirigents del PSOE com Fabra Ribas, Araquistáin i Anselmo Carretero, entre d’altres. Per la seva banda, el confederalisme d’Almirall i dels intransigents del PRF va fer-ho en l’anarcosindicalisme, els republicanismes català i gallec i el marxisme revolucionari de Nin i Maurín.

Les nacionalitats. Escrits i discursos sobre federalisme

Francesc Pi i Margall

Recull d’escrits d’aquest filòsof, jurista, polític i escriptor (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901), considerat el més important teòric del segle XIX a Espanya i el principal impulsor del federalisme. Aquest llibre reuneix, per primera vegada, els seus escrits i discursos més importants sobre el federalisme.

icon_pdf
Les nacionalitats. Escrits i discursos sobre federalisme

La república democràtica federal universal.

Fernando Garrido

Fullet publicat a Lleida el 1855 per aquest revolucionari espanyol (Cartagena, Múrcia, 1821-1883) establert a Cadis, que va ser un dels principals propagandistes del socialisme durant el segle XIX. Va ser diputat per Cadis i per Sevilla. Garrido defensava que la federació suposa una major garantia perquè els ciutadans exerceixin les seves llibertats i drets ja que la millor forma de govern és l’associació.

icon_pdf
La república democràtica federal universal

Federalisme, Republicanisme i Socialisme en Pi i Margall

Ramón Maiz

Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Ramón Maiz Suárez ( Santa Creu de Tenerife, 1953), és un dels principals teòrics del federalisme avui. Estudiós de la història del federalisme espanyol, l’Estat autonòmic i de la política gallega, és autor de nombrosos escrits de ciència política. Aquí analitza el federalisme de Pi i Margall.

icon_pdf
Federalisme, Republicanisme i Socialisme en Pi i Margall

Nacionalisme, democràcia i federalisme

Ramón Maiz

Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Ramón Maiz Suárez (Santa Creu de Tenerife, 1953), és un dels principals teòrics del federalisme avui. Estudiós de la història del federalisme espanyol, l’Estat autonòmic i de la política gallega, és autor de nombrosos escrits de ciència política. Aquí analitza l’evolució de l’Estat nació, el paper de les minories nacionals en les democràcies i la relació entre nacionalisme majoritari i minoritari.

icon_pdf
Nacionalisme, democràcia i federalisme

Stéphane Dion i les veritats silenciades de l’experiència canadenca

Alberto López Basaguren

Text de presentació de les jornades “El federalisme canadenc i la seva projecció sobre el model espanyol” realitzades a Bilbao el 2013 a càrrec d’aquest catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc. S’analitza la influència de l’experiència del Canadà en les reivindicacions secessionistes.

icon_pdf
Stéphane Dion i les veritats silenciades de l’experiència canadenca

La federalització de l’Espanya de les Autonomies

Luis Moreno

Sociòleg, politòleg i investigador científic del CSIC, Luis Moreno (Madrid, 1950), és autor del llibre la “La federalització d’Espanya” que el 1997 va ser pioner en conceptualitzar el model de relacions internes a Espanya com de “concurrència múltiple etnoterritorial” entre nacions i regions. És un reconegut expert internacional d’aquestes qüestions. En aquest article exposa algunes de les seves idees.

icon_pdf
La federalització de l’Espanya de les Autonomies

La federalització de l’Espanya plural

Luis Moreno

Sociòleg, politòleg i investigador científic del CSIC, Luis Moreno (Madrid, 1950), és autor del llibre la “La federalització d’Espanya” que el 1997 va ser pioner en conceptualitzar el model de relacions internes a Espanya com de “concurrència múltiple etnoterritorial” entre nacions i regions. És un reconegut expert internacional d’aquestes qüestions. En aquest article exposa algunes de les seves idees.

icon_pdf
La federalització de l’Espanya plural

Regular la secessió. Una proposta política per a Espanya

José María Ruiz Soroa

Doctor en Dret i especialista en Dret Marítim, José María Ruiz Soroa (Bilbao, 1947) ha estat professor titular d’universitat i ha publicat nombrosos articles i manuals universitaris, alhora que ha intervingut com a lletrat defensor en les més sonades catàstrofes marítimes esdevingudes a Espanya en els últims trenta anys (Urquiola, Aegean Sea, Prestige). Però és també llicenciat en Ciències Polítiques i publica des de l’any 2000 freqüents articles d’opinió a la premsa diària.

icon_pdf
Regular la secessió. Una proposta política per a Espanya

Federalisme i partits polítics: els casos de Canadà i Espanya

Mónica Méndez Lago

Llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, diplomada en Anàlisi de Dades per a les Ciències Socials per la Universitat d’Essex, i doctora per l’Institut Universitari Europeu de Florència, Mònica Méndez Lago ha estat professora titular de Ciència Política a les universitats de Salamanca i Múrcia. Els seus principals àmbits de recerca són les actituds i el comportament polític.

icon_pdf
Federalisme i partits polítics: els casos de Canadà i Espanya 

Democràcia, multinacionalismo i federalisme

Juan J. Linz

Juan J Linz és el pare de la ciència política moderna a Espanya i presenta les claus per a avançar en una direcció federal a Espanya a partir de la literatura comparada sobre federalisme en el món. Aquest assaig tracta d’articular la relació entre el federalisme com a sistema institucional, la democràcia i la idea de pluralisme nacional.

icon_pdf
Democràcia, multinacionalismo i federalisme