Subjeccions sense ‘ismes’ ni ‘istes’, com va dir Pou. Sense etiquetes que portin a qualificar ningú de “mal català”, com el mateix actor va confessar que havia arribat a pensar de si mateix. Ernest Lluch, Ferran Adrià, Joan Manuel Serrat, Neus Català, Pasqual Maragall, Óscar Camps o Josep Sánchez de Toledo (responsable d’oncologia infantil del Vall d’Hebron) són alguns dels guardonats en aquests 18 anys de Català de l’Any. Sense un de sol de tots ells, Catalunya seria més feble, més incompleta, pitjor. Només és mal català qui pretén excloure l’altre sota la mirada esbiaixada de la ideologia.
Ni “isma” ni “ista”. (El Periódico, 30 de maig de 2018)
