Es tracta de generar, amb una declaració unilateral d’independència, la suficient inestabilitat econòmica i financera, com perquè a Brussel·les, i fins i tot a Madrid, la reconeguessin per afartament. Com pitjor, millor. I ja posats a fer, li trobessin a la República Catalana un lloc en les institucions europees. Passa, però, que una cosa així…
Jo també penso com Xavier Vidal-Folch que Espanya forma part de Catalunya, no només pel que diu l’articulista del País, sinó també i senzillament perquè la cultura espanyola és part de la nostra societat. Però no ho demostrarem amb banderes, no cal demostrar-ho, senzillament el que cal és fer propostes raonables per veure com Espanya…
Quan el recompte de paperetes de les properes eleccions catalanes no deixi marge per a sorpreses, n’hi haurà qui ho celebrarà i qui no, tot i que resulti curiós que gairebé mai ningú admeti una derrota en aquestes ocasions. Però és que no parlem d’una final esportiva, no tothom se’n va de festa o cap…
Primer va ser en Quim Brugué, després la Marina Pibernat, i ara l’Arqueòleg Glamurós… La llista podria ser molt més llarga, milers de noms, només una selecció entre milions de dianes que alguns han començat a pintar a les façanes, no només a les virtuals. Així estan les coses a Catalunya: la discrepància amb el…
No existeix absolutament cap argument racional, científic i objectiu que permeti afirmar que es millor viure en un estat petit que gran. No hi ha cap mena d’evidència documentada dins l’Europa actual que vinculi la mida dels països amb el seu nivell de riquesa, igualtat, benestar o treball; qui així ho afirmi s’estarà deixant dur…
La trista realitat actual és que, al costat de la unitat dels patriotes, s’impulsa l’enfrontament entre uns i altres catalans i els altres espanyols, entre els quals tenen una feina fixa i els que el tenen temporal, entre aturats, a la recerca d’un ocupació escàs i precari, entre immigrants i autòctons, entre manters i petits…
La independència satisfarà totes les reivindicacions / necessitats de l’homogènia societat, cosa que no està garantida per res, ni per la teoria, ni per la pràctica i molt menys per una història manipulada. Però sí descarta per inviable qualsevol relació amb la unitat -es digui autonomia, federalisme o qualsevol altra cosa- al mateix temps que…
Benvolgut Mossèn, m’adreço a vostè per escrit perquè l’altre dia al confessionari em va quedar la sensació que em quedaven coses al pap, i que els nervis no em permetien expressar-me com jo hagués volgut. Vaig venir a visitar-lo per aclarir amb vostè els acostaments d’una monja, però en realitat m’hagués agradat confessar-li moltes altres…
El nostre edil sempre havia cregut en la cooperació, la confiança i la lleialtat, eren la seva manera d’entendre les relacions entre ciutadans i entre ells i l’administració pública: els principis federals Un alcalde, un regidor -és igual del partit que sigui- treballa bé durant un o més mandats. Els ciutadans el voten per…
Existeix el risc de defensar el federalisme com a gran solució als problemes d’Espanya sense parlar mai d’Europa ni del món global. El federalisme espanyol, que avança des d’un estat unitari i centralista, ha de convergir amb el federalisme europeu, que avança des d’una organització inter-governamental de caràcter confederal, en una arquitectura col·lectiva que tindrà…