El president de la Generalitat, Astut Mas no sabem si té algun pla mínimament elaborat, però no sembla seguir els camins dels desitjos ciutadans, si ens fixem en els resultats de l’enquesta publicada al diari El País el 6 d’octubre de 2014,obtinguda telefònicament a 1000 persones residents a Catalunya, majors de18anys i realitzada per Metroscopia entre el 30 de setembre i el 2 d’octubre,
Independentment de quin partit vulguin votar elscatalans, pel que fa a model d’Estat, el 12% encara no sap el que vol, un 29% es decanta per la independència, un 16% a deixar les coses com estan i un 47% de la població desitja que Catalunya segueixi formant part d’Espanya amb noves i blindades competències. Curiosament, els dos partits que han muntat el repte independentista, CiU i ERC, amb ajuda de la guinda de la CUP tenen els gens menyspreables percentatges de 40% i 33% dels seus votants que preferirien no separar-se d’Espanya i buscar un nou encaix en l’estructura de l’Estat. En els partits d’esquerres, PSC, ICV i PODEM més del 70% dels seus votants s’inclinen per aquesta última opció. Finalment, els partits de dretes no independentistes obtenen els seus vots de votants que manifesten de forma important la necessitat de buscar aquest encaix, 29% per al PP i 57% per a C’s. Les xifres són arrasadores i per si mateixes demostren que la política de tensar la corda i declarar fins l’afartament que la majoria dels ciutadans de Catalunya volen la independència sense més, que el que toca és una DUI, que la dreta no està disposada a negociar i altres bajanades, no suporta el més mínim anàlisi objectiva.
Aquests resultats es reforcen quan se li pregunta als ciutadans com haurien d’actuar els partits polítics, i aclaparadorament, responen que el que és urgent és que el govern espanyol i el català juntament amb les altres forces polítiques busquin un encaix satisfactori de Catalunya a Espanya. Així mateix, la majoria dels ciutadans considera que en les anteriors eleccions el tema de la independència s’hauria d’haver inclòs en els programes electorals, “eccolo qua”. Actualment, davant la suspensió de la consulta pel TC, la majoria dels enquestats volen que es convoquin eleccions anticipades i que aquestes no siguin plebiscitàries.
Per tant, senyors polítics, que ostenten el poder gràcies al vot dels ciutadans, facin el que aquests els demanen, el més raonable, el més transparent i lògic i deixin de marejar la perdiu i fer veure que governen Catalunya. Això ja s’assembla bastant al martingales del senyoret al cortijo (perdó, el senyor Mas al mas). Ara una enquesta de “els que passaven per allà”, i ¿una llista que no és de cap partit però que els incorporarà camuflats? ¿Que més han somiat aquesta nit? Expliqui’ns-ho i amenitzi’ns, però amb molt de respecte: la seva imaginació per la màgia no serveix per governar!
Tot i que Catalunya vota cada dos anys des que governa el senyor Mas, ara li demanem que ens torni a convocar. Aquesta vegada, ja! Cal exigir als partits que posin en els seus programes el seu model d’Estat: autonòmic actual, autonòmic reformat, federal, o disgregació en estats menors i el model de societat que proposen: aprimar més l’estat del benestar i campi qui pugui o ofereixen una mica més ?. Cal convocar eleccions i triar representants disposats a negociar per reformar la Constitució. Posteriorment, caldria avaluar seriosament el positiu i les deficiències de l’actual model, buscant aquells elements que ens uneixen i el que ens separa. Quins aspectes són federalitzants? Com es milloren les economies d’escala? ¿Com s’estableix el model de solidaritat? Com es garanteix el respecte a la capacitat auto organitzativa ia les diferències? Quines estructures de coordinació són necessàries?
Proposar, negociar, pactar, construir … i quan sapiguem el què, anem a votar! I com deia algú, Espanya serà demà Federal o no serà.
1 comentari