El president de Federalistes d’Esquerres, Manuel Cruz, va ser l’encarregat de tancar dijous passat a Madrid la presentació del manifest ‘Una Espanya federal en una Europa federal’ impulsat al juliol passat per 60 professors, escriptors, artistes, economistes i periodistes per reclamar una reforma de la Constitució en clau federal.
L’acte, que es va desenvolupar en el Cercle de Belles Arts de Madrid, va comptar amb la presència dels seus impulsors, entre els quals es trobaven el vicepresident executiu de la Fundació Alternativas, Nicolás Sartorius, l’exministre Ángel Gabilondo, i el periodista José Antonio Zarzalejos.
Manuel Cruz va destacar que “el mal anomenat problema català” és, en definitiva, el problema espanyol i que ha d’abordar-se des d’aquesta perspectiva. “S’ha dit moltes vegades, però no per això estarà de més reiterar-ho una altra vegada: Catalunya és l’epicentre d’un moviment sísmic que afecta a tota Espanya. Però tal vegada s’ha insistit menys en una altra cosa, i és en què estar en l’epicentre no és cosa banal ni irrellevant, com qualsevol català no sobiranista pot acreditar”, va assegurar.
El president de Federalistes d’Esquerres va assenyalar que és impensable i il·lusori buscar una sortida al problema català només a força de “petites reformes, de pedaços parcials que es conformin amb apuntalar l’estructura d’un edifici que amenaça ostentosament ruïna”. I va afegir: “Cal arremangar-se per intentar quelcom de molta més fondària. Entenguin-me bé: no tant per satisfer als irreductibles com per garantir que efectivament ens estem atrevint amb una veritable solució de futur”.
Nicolás Sartorius va destacar en la seva intervenció que “si algú té les condicions per a una federació, és Espanya, que té llengües i cultures diferents. Avui la situació està madura per a una estructura federal”, va insistir.
El catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo, va emfatitzar, per la seva banda, la necessitat de donar els passos necessaris perquè Espanya es converteixi en un Estat de tall federal en tots els seus aspectes. “Amb l’Estat autonòmic hem fet l’aprenentatge de la gestió federal. Però ens falta el pacte, el decidir-ho en seu constituent. La legitimitat és el que és definitiu”, va afirmar Pérez Royo.
L’acte va comptar amb la presència de l’ex lehendakari Patxi López, l’escriptora basca Luisa Etxenike, i el senador d’ICV i exconseller de la Generalitat Joan Saura, entre altres.
‘Una Espanya federal en una Europa federal’ planteja que la reforma federal hauria de tenir en compte aquests punts:
- El reconeixement de les identitats diverses que componen el nostre país fins al punt en què l’evolució històrica ha establert.
- L’establiment d’una Cambra territorial, amb atribucions legislatives exclusives en les seves competències, que permeti la participació de totes les comunitats en la governació dels problemes comuns, inclosos els europeus, sobre la base de la lleialtat i cooperació recíproques.
- Una distribució clara de les competències entre l’Administració General de l’Estat i les comunitats, que eviti permanents litigis o interpretacions interessades de part.
- Un finançament just i equilibrat, basat en els principis d’igualtat de drets dels ciutadans, de solidaritat entre els territoris i d’ordinalitat, en el sentit que cap comunitat s’empobreixi relativament per causa de la referida solidaritat.
Els signants demanen abordar les reformes constitucionals necessàries “en el més ampli consens” per “culminar la configuració del nostre Estat en un sentit federal que pugui en el futur inserir-se de manera natural en una federació d’estats europeus”.