“Prometien la independència com qui promet un sopar en una aposta, a la babalà; entonaven càntics de suposada llibertat, de suposats robatoris de “l’enemic”, quan el lladre el teníem a casa; succionaven les ments de bona gent, de bona casa, de bona família, per prometre’ls el paradís, mentre ells es guardaven les veritats (i els diners).”
‘De què ha servit tot plegat?’ (iSabadell, 3 d’octubre de 2020)
