Republicanisme invertit
Fraternitat, igualtat, llibertat
Estan a tots els frontispicis dels edificis públics (entre ells, les escoles) les tres paraules inaugurals de la República francesa: llibertat, igualtat i fraternitat. Originalment aquest lema incloïa com a colofó “o la mort”. No cal repassar els convulsos i violents episodis que a finals del S. XVIII varen sacsejar França, tot instaurant la República i enviant al calaix de la història l’Ancien Régime.
Però sí que us proposem revisar el valor ideològic d’aquestes tres paraules, tot i ser una revisió prou coneguda en els àmbits de la politicologia (i en els de l’ètica, per exemple, Victòria Camps). El poble va assaltar la Bastilla, símbol de l’opressió, metàfora de les llibertats trepitjades, on la igualtat en enfront de la llei era menyspreada. Així la seva força de xoc, el poble, va ser molt útil a la burgesia fabril i comerciant, per derrocar a la monarquia i l’aristocràcia. Però on el poble veia la llibertat com a valor suprem, com a antídot a l’opressió i el menyspreu a la seva dignitat com a persones, la burgesia veia també la llibertat de mercat, l’abolició de les traves burocràtiques que impedien la lliure circulació de mercaderies, i la fi dels privilegis dels aranzels feudals (el sobrecost d’un producte que manufacturat a Marsella volgués vendre’s a París).
I mentre el “populacho” feia seva la igualtat com a valor humanístic i democràtic, la burgesia ho feia principalment com a garantia jurídica en el món dels negocis, la fi dels privilegis aristocràtics a l’hora d’implantar negocis o comerciar, la fi dels privilegis de la classe noble amb el seu lobby de sang.
La fraternitat, ah la fraternitat…paper mullat, valor decoratiu que la burgesia, amb el seu (nostre) individualisme congènit i el seu darwinisme social, va enviar al calaix del consol i la caritat. El Manifest Comunista reivindicarà aquesta fraternitat, si bé sota la contradicció de la lluita de classes.
La pandèmia ha invertit a la força aquests valors. El confinament a escala mundial ha estat, metafòricament, l’atemptat planetari a la llibertat individual, convertint-nos en habitants d’una Bastilla global. L’igualitarisme del contagi ha generat, en un primer moment, una intensa incomoditat: com és que aquest virus no respecta els privilegis de classe? A altres virus ja els teníem alliçonats: malària, ebola… El VIH va ser molt mal educat i molt poc respectuós, ja se sap que el sexe ens iguala a tots…però varen posar molts recursos econòmics per corregir aquesta irregularitat, i els rics ens vàrem poder salvar. De tota manera, la Covid-19, ha mostrat també, sense ser intencionat per la seva part, que l’accés a la salut, les condicions precaritzades laborals, el poc muscle públic dels sistemes sanitaris i socials, acaben mostrant aquesta desigualtat.
Que queda de la fraternitat? Doncs la principal ensenyança. Les mostres de fraternitat espontània (ja sé que preferim la paraula solidaritat), la fraternitat implícita en països amb sistemes públics sanitaris potents, la fraternitat i el coratge del personal sanitari, de serveis, transportistes, de neteja, de les forces armades… La fraternitat i empatia de la població en general que ha anteposa’t aquest valor al de la seva llibertat individual.
I aquí és on varen veure, sense mascaretes, la cara insolidària i no fraterna dels apòstols del liberalisme: les manifestacions a els EUA amb armes a la mà, la primera reacció de Boris Johnson, la persistent actuació de Bolsonaro i Trump (capdavanters de la llibertat individual, pels meus c…), els nacionalismes egoistes de “nosaltres ho faríem millor i España ens mata”…
Fa temps que, abandonada la dictadura on la paraula llibertat estava tacada de sang, quan veig que la principal reivindicació comença per apel·lar a la llibertat, em ve al cap la Revolució francesa, i els pobres il·lusos del poble que varen creure en ella (veure Josep Fontana, Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany, 2019). La llibertat en el nostre món capitalista connota poder econòmic, i convé preguntar-se sempre allò que deia Josep Pla: “qui paga les misses?”.
La pandèmia podria deixar una esperança: la constatació que la fraternitat i la igualtat són els nostres valors més segurs per enfrontar-nos a les crisis globals, a l’època de la incertesa en la qual ja estem instal·lats. Quan la fraternitat i la igualtat domina el món, la llibertat és la flor als llavis d’una societat justa.
Jesús-Àngel Prieto,
historiador de l’arte, cineasta
29 de maig, 2020, La Floresta.
