Preveure: Veure amb anticipació.
Conèixer, conjecturar per alguns senyals o indicis del que ha de succeir.
Disposar o preparar mitjans contra futures contingències.
Predir: Anunciar per revelació, coneixement fundat, intuïció o conjectura cosa que ha de succeir.
Estem en una època de la nostra existència en què valorem més la “predicció” que la “previsió”, tractaré d’explicar-me. Majoritàriament en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials apareixen declaracions que és el que ens ocorrerà en el futur. Sovint, per part de qui les realitza, no hi ha cap responsabilitat ja que ningú és capaç d’encertar en les seves prediccions el que no ha passat. No culpem als “maies” que el món no s’acabés en els albors de l’any 2000, és més fins i tot agraïm que no encertessin, ja aquesta capacitat de predir se li dóna un valor incommensurable si encerta, se li denomina “guru” de l’activitat a la qual fa referència la seva predicció.
Cal pensar que en el cas de l ‘ “actual pandèmia” les prediccions abasten un ampli camp de possibilitats. Des que la SARS-CoV-19 muta a benignitat a que ho faci a la màxima patogenicitat, és a dir que desaparegui per si sol com que ens infecti a tots. No sabem si a l’haver estat contagiats ens crea anticossos perdurables o només temporals, no sabem ell perquè la taxa de mortalitat és tan diferent en els països afectats, si és per les resistències genètiques o per les formes de sumar i restar. Desconeixem si tindrem vacuna en un espai de temps breu o les vacunes no seran factibles a curt termini. Per tant, qualsevol predicció pot ser certa o no però el que és segur és que ningú es va a sentir culpable de fallar en la predicció.
On sí caldrà exigir responsabilitats és en la “PREVISIÓ” I LA PREVISIÓ CAL PREPARAR AMB TEMPS.
Si analitzem les diferents possibilitats més factibles, segur que tots desitgem o que la SARS-CoV-19 desaparegui per si sol o que es trobi una vacuna o tractament efectiu.
En el primer cas, no preveure que altres pandèmies es puguin donar, seria il·lús no analitzar les fallades en el sistema de resposta i pal·liar-los d’alguna manera. Pensar en tenir equips de protecció per a sanitaris i tot el personal d’emergències, equips bàsics de protecció per a la població i si no equips si la possibilitat de fabricar-los en massa en un breu espai de temps. Això mateix és aplicable altres equipaments sanitaris que es puguin necessitar. La preparació i formació és bàsica per a tot el personal, pensem que en els primers dies es van fer molts errors per no saber utilitzar correctament els equips.
Hi ha coses senzilles de preveure, en un estat autonòmic el lògic seria que una sèrie de punts bàsics estiguessin garantits per l’Estat, el nombre d’UCIS per habitants ha d’estar fixat en mínims, el preu pagat per l’Autonomia a la medicina privada ha de estar dins d’uns marges, no s’entendria que unes autonomies pactin un preu i unes altres el doble pel mateix servei. La declaració de defunció per causa pandèmica s’ha de fer amb rigor de les dades, per la qual cosa ha de declarar-se amb el mateix model en totes les autonomies en què hi hagi un traspàs de competències. No pot ser tan difícil elaborar un “Excel” comú on figuri nom, DNI, data de la defunció, causa probable de decés, causa comprovada de la mort i data de comunicació.
En el cas de tenir una vacuna la previsió passaria per la seva distribució i aplicació. A Europa es poden necessitar més de 300 milions de dosis. Això requereix resoldre tots els problemes logístics de producció, distribució i aplicació.
I no serà senzill. A qui es vacunarà primer? Semblaria lògic començar pels més exposats, sanitaris, persones majors de 65 anys, forces de seguretat i després a la resta de població. Però, com anem a vacunar 45 milions de persones en aquest país? Tots voldran ser els primers però no el primer, que passarà amb els contra-vacunes, com resoldrem les reaccions per al·lèrgies o intolerància a la vacuna que poden causar malalties o fins i tot mort i que és possible que no tingui relació amb la vacuna. Les dones embarassades tenen avortaments espontanis en baixa proporció, no obstant qualsevol d´aquets després de la vacuna es culpabilitzarà aquesta.
Tots aquests fets i molts més cal començar a tenir-los preparar-los. En el cas de medicaments antivirals efectius passaria quelcom semblant. Pel que recomano que es comenci a PREVEURE el final.
