Començo per confessar que per a mi el federalisme és per ara mes aviat una utopia. Veig la crisi actual de la UE i somnio que es resolgui amb una altre pas cap a la Europa federal. Quan a la fe, el dilluns:13 d’abril, La Vanguardia publicava l’entrevista a Rosa Rabbani, iraniana que deia identificar-se amb la idea d’una federació mundial. També deia professar la religió Bahá’i que creuen en la unitat de la humanitat. I nosaltres: no tenim cap sant federal?
Anant a la nostra realitat, aquí i ara què? L’estat de les autonomies és força federal i alguns voldríem fer-lo completament federal. També molta gent es diu federalista. Quan a saviesa federal, tenim pous de saviesa com la Fundació Campalans del PSC de la qual miro de no perdre’m les seves Convencions Federalistes. Això sense oblidar la nostra FED. O polítics admirables com en Miquel Iceta que en sap molt i ho explica molt bé.
Però fins aquí: teories i intencions. Quan als fets, ara Pedro Sánchez i Salvador Illa han de gestionar una sanitat totalment transferida és a dir una sanitat federal. I veient com ho fan, em pregunto: tenen prou habilitat federal? Diàleg, responsabilitat i lleialtat són valors clau que han de guiar l’actuació federal. De ben segur que amb més capacitat de gestió participativa cremarien menys energia i tant els resultats pràctics com la percepció dels ciutadans serien millors. I una crisi sanitària com aquesta esgota a tothom i no s’han de malbaratar energies. No esmento altres polítics socialistes amb formació i vocació federal que aquests dirigents tenen a prop, segur que pateixen quan senten els grinyols.
El patró d’un vaixell en mig d’una tempesta es torna més autoritari, i estem en mig d’una maror tan forta com mai havíem vist. No obstant, deixant el símil mariner i tornant a la política, és a les crisis quan millor es poden demostrar les qualitats d’un model de societat. Els ciutadans hem donat majoritàriament un exemple de responsabilitat i solidaritat: som una ciutadania molt federal. Els polítics, en canvi, no estan gaire a l’altura de la societat. Que els totalitaristes de Vox i Junts x Cat es dediquin a esvalotar en mig del desastre sembla normal, no deuen saber fer una altra cosa. Però no es tant normal que els polítics d’un partit que vol ser federal no ho acabin de posar en pràctica.
Per acabar, torno a la fe. Cas que algú conegui un sant federal, li prego que m’ho digui per fer-li una rogativa.