Tinc la sort de formar part de la primera generació que no ha patit cap guerra. Diuen que la pandèmia del covid-19 és com si ho fos i un nou llenguatge de guerra s’ha incorporat a les pantalles de TV. Però per als que hem tingut menjar cada dia de la nostra vida, la pandèmia només s’hi aproxima lleugerament. Personalment, em sento una privilegiada per no haver emmalaltit.
Cada dia, a les 8 en punt surto a aplaudir als que es juguen la vida per mi i agraeixo al veí de l’altre banda del carrer que ens recordi a tots l’hora dels aplaudiments, posant a gran volum el “Nessun dorma”, que en italià vol dir “Què ningú dormi”. Aquesta és un ària de l’acte final de l’òpera de Turandot, de Puccini, ambientada a la Xina mil·lenària. Narra la història de la princesa Turandot, que en venjança per una avantpassada violada, decapita als seus pretendents si no li responen 3 endevinalles. Un príncep es postula responent els tres enigmes i desafiant a que sigui ella la que esbrini el seu nom. Turandot ordena que ningú dormi a Pequín fins que se sàpiga el nom de l’atrevit pretendent.
M’ha semblat un bon símil, en forma de conte, que ens ajuda a estar alertes i a no baixar la guàrdia, fins que no siguem capaços de controlar la situació, és a dir quan ningú més mori per aquesta causa. Ho aconseguirem amb la solidaritat de tots, amb les armes de la ciència i els recursos de la bona política, que no és més que la que utilitza el poder en benefici dels seus ciutadans.
Mireia Esteva (Barcelona), Biòloga ex consultora de OPS
