“Caldrà començar per rebutjar la verinosa tesi populista que la democràcia està per sobre de les lleis i les majories ho poden tot. En la tardor de 2017, només una part de l’esquerra alternativa ho va entendre així. L’altra, vacil·lant, entre tímides reserves i calculades ambigüitats, es va deixar arrossegar a un fals referèndum que només va servir per a emmascarar amb èpica – les càrregues policials en els col·legis van contribuir a això – la pressa comesa dies abans pels partits independentistes al Parlament, precipitant el desastre en el qual continuem immersos. Molts debats, balanços i elaboracions com perquè es resolguin en uns dies. Farà falta més temps. Però la tasca és indefugible, si es té l’ambició d’esdevenir una força de govern. En cas de no abordar-la amb decisió, l’esquerra portarà sempre clavada una espina en el seu cor. I no serà precisament la que evocava Àngel Guimerà en la cèlebre sardana.”
La santa espina (Blog lluisrabell.com, 8 de setembre de 2019)
