“La tendència a l’abstracció és un dels trets de la cultura europea i quan es tracta de la rendició de comptes, això es converteix sovint en un mal. La responsabilitat i les solucions estan en les persones i en les institucions concretes, no en ens indeterminats amb característiques i manifestacions contradictòries. La culpa no és “d’Europa”, un concepte tan buit de significat com d’eficàcia.
Com a corresponsal a Brussel·les, jo també titulava sovint amb el genèric -i de pocs caràcters- “Brussel·les” (La ciutat? La seu de les institucions europees? I què hi ha d’Estrasburg? I Luxemburg?), però la simplificació més habitual va molt més enllà d’economitzar espai en un titular de periòdic. Utilitzar generalitats és una tàctica habitual de polítics o activistes demagogs, que recorren a llocs comuns o grans conspiracions sobre els valors en un sentit o en un altre. El que té impacte i es pot canviar són lleis, normes i decisions específiques i per a això cal identificar a les persones i institucions que poden fer-ho. La vida sempre és el concret.”
El bloqueig del Open Arms; la culpa no és de “Europa“ (El Diari, 24 d’agost de 2019)
