“La dificultat més gran per a fer avançar l’europeïtat és justament que aquesta no respon a una noció identitària, almenys en el seu sentit tradicional. Europa són valors compartits de llibertat, democràcia, dignitat col·lectiva i cohesió. Representa un model social i cultural, i no un sentit de comunitat feta a partir d’arguments ètnics, lingüístics o religiosos. Vincles, doncs, una mica abstractes. Això li dóna una certa feblesa davant uns Estats-Nació que es resisteixen a diluir-se i, especialment ara, davant el creixement d’argumentaris nacionalistes que contraposen comunitats tancades en nocions quasi tribals, escassament democràtiques, i donades a l’exclusió i la xenofòbia, que neguen el concepte d’Europa o bé es defineixen com a euroescèptics. Pescadors en temps de confusió que no fan sinó construir enemics i aixecar barreres que no comportaran més que aprofundir en l’empobriment d’aquells que diuen representar i voler emancipar-se. El nacional-populisme s’ha imposat en molts llocs, en massa: Gran Bretanya, França, Polònia, Itàlia, Hongria o Bèlgica. I també a Catalunya.”
Europa i el seu futur immediat (Crònica Global, 7 de juny de 2019)
