“Si donem per vàlides la mediació, la cooperació, la coeducació en l’ensenyament, com és que no som capaços de traslladar-ho a la política? Els instruments són vàlids o no ho són, més enllà de la seva aplicació. La mateixa intenció de superar el replegament obliga a mirar pel periscopi. I quan es fa es veu que hi ha una altra realitat. El federalisme no és una reacció a l’independentisme, sinó una voluntat de buscar les maneres d’organitzar les coses combinant-se amb els altres. Quan la meva filla era petita, a la pregunta d’un qüestionari escolar sobre quin considerava que era el seu defecte principal, va contestar que era que els altres no feien el que ella volia. En l’independentisme passa una cosa semblant. No es pot pretendre que els altres facin el que un vol. La meva filla allò ho va superar, però crec que hi ha gent que encara no ho ha fet. No puc pretendre que el poble del costat faci el que jo vull. Farà el que li vingui de gust i li convingui. Però sembla que resulta sensat i fàcil d’entendre que segurament tenim problemes semblants i que posats en comú potser tenen solucions més viables. I, en aquest sentit, no només les solucions han de ser compartides, també les preocupacions ho han de ser.”
Entrevista a Diana Salvadó. (El Triangle, 25 de maig de 2019)
