“La hispanofòbia és una malaltia molt estesa. Es nodreix de prejudicis, pseudohistoria i ignorància, és defensada per interessos ideològics, polítics o simplement econòmics, i afecta persones intel·ligents, cultes i tolerants en tots els àmbits: intel·lectuals, crítics i fins a grans historiadors l’han patit. S’ha mostrat extraordinàriament resistent al pas del temps i posseeix, a més, una característica que la fa única: entre els que la pateixen destaquen precisament els propis espanyols. Molts espanyols són hispanófobos. No maleeixen d’un govern, d’una regió o d’un costum, maleeixen d’Espanya. Un amic de Xangai m’envia uns versets de Joaquín María Bartrina i de Aixemís (Reus, 1850) per confirmar-ho. Només cal sentir parlar a una persona, diu Bartrina, per saber d’on és: “Si lloa Anglaterra, serà anglès / si renega de Prússia és un francès / i si parla malament d’Espanya … és espanyol”.
Hispanofòbia. (La Vanguardia, 23 d’octubre de 2018)
