El director del Fòrum de l’Economia de l’Aigua va posar èmfasi a la tertúlia federalista del mes d’octubre a la necessitat de gestionar federalment i global un recurs al qual no podem posar fronteres
(per Beatriz Silva) L’aigua és un bon exemple de la necessitat d’organitzar-nos federalment: no podem posar fronteres als recursos hídrics i la nostra supervivència depèn que siguem capaços de coordinar-nos globalment per gestionar i utilitzar aquest recurs que és cada vegada més escàs i que hem de compartir. Aquesta va ser una de les principals idees sobre les quals va girar la tertúlia federalista amb Gonzalo Delacámara, director acadèmic del Fòrum de l’Economia de l’Aigua i assessor de la Comissió Europea en Política d’Aigua, celebrada el passat 19 d’octubre a llibreria Alibri sota el títol “El federalisme i la governança de l’aigua”.
El paper de l’aigua en el desenvolupament econòmic i social, com a factor de salut pública però també de seguretat alimentària i energètica, cohesió territorial i mitigació de la pobresa van ser altres de les qüestions que va abordar Delacámara.
“Un dels millors exemples del que parlem és el Danubi, un riu que travessa 19 països de la Unió Europea i que només podria gestionar-se federalment”, va assenyalar Gonzalo Delacámara que va aprofundir també en com les qüestions identitàries afecten la gestió de recursos hídrics . “El problema d’això és que el reconeixement de l’accés a l’aigua és dels ciutadans, no dels pobles. Com podem reclamar sobirania política en aquestes qüestions si ja no existeix sobirania econòmica? Fa temps hem perdut la sobirania en gairebé tot: per exemple, no podem revertir el canvi climàtic. O treballem junts en això o estem perduts “, va assenyalar.
Gonzalo Delacámara va recordar que a Espanya els rius s’han gestionat des de fa cent anys federalment: “Es va assumir que havíem de compartir-los i funciona. És un senyal que el federalisme és indispensable a molts nivells “, va destacar al mateix temps que va recordar dades rellevants: al món hi ha 663 milions de persones sense accés millorat a aigua, 2.400 milions de persones que no tenen excusat, 1.800 milions de persones que beuen aigua contaminada per matèria fecal. I una xifra sorprenent: al món hi ha més telèfons mòbils que excusats.
En aquest sentit va recordar que Espanya és un país privilegiat en aquest sentit ja que tota la seva població té accés a aigua potable i a sistema sanitari, una qüestió que segueix sent un problema urgent al Tercer Món on grans masses de població pateixen greus problemes de salut i supervivència per no tenir accés a una cosa que hauria de ser un dret bàsic de tots els éssers humans.
