Sr. President Puigdemont,
hem vist amb molta preocupació, que els missatges bescanviats entre la Presidència de la Generalitat i la Presidència del Govern central malgrat utilitzar la paraula diàleg, no han posat en marxa cap intent seriós d’intercanvi de raons i de propostes. I els propòsits i iniciatives que han emprès diversos col.lectius, carregats de bona intenció, que han volgut promoure mediacions i bons oficis, han quedat enterrats sota les veus dels que demanen una alternativa radical i excloent.
Manifestacions nombroses, articles de premsa, les opinions dels consellers… tot això pot haver-li fet creure, Sr. President, que hi ha un clam unànim que l’empeny endavant, cap al xoc frontal amb el Govern central. Però no s’equivoqui: mig milió de manifestants als carrers de Barcelona no poden substituir la realitat dels set milions i mig de catalans; ni tant sols igualen els més de dos milions que varen votar el dia 1er. d’octubre.
La nació és molt més gran que les veus que es fan sentir. Vostè és president de tots els catalans, no només dels que s’han manifestat. Pensi en tots ells: el debat parlamentari anunciat pels propers dies és la millor ocasió per materialitzar una majoria política i social encara més ampla, que eviti que la nostra societat s’endinsi en un païsatge d’empobriment, d’enfrontaments interns i externs i en la pèrdua de l’autogovern que tants esforços va costar conquerir.
Estem en compte enrere: en uns pocs dies la Generalitat passarà a estar dirigida des del govern central. Això obrirà un periode de durada desconeguda, en el què Catalunya deixarà d’auto-governar-se. Les conseqüències que això produirà són encara desconegudes, però és evident que només poden provocar dolor i sofriment inútil.
El bon nom de Catalunya i de Barcelona arreu del món ja s’han vist compromesos, i cal tèmer que això s’intensifiqui: a les deslocalitzacions empresarials ja conegudes, cal ara afegir la reducció de reserves hoteleres o el descens de l’assistència a espectacles, restaurants, cinemes, i fins i tot comerç general.
I, finalment, l’enduriment del clima polític general que es produirà fa previsible que tot intent de reforma política, de millora en el finançament de les administracions o de superació de la crisi viscuda els últims anys, tindran un impacte molt limitat o, encara pitjor, quedaran en suspens.
Senyor President, té una gran oportunitat a les seves mans per mantenir l’autogovern de Catalunya, si convoca eleccions i obre un debat ciutadà fructífer que no exclogui cap de les opcions polítiques que poden donar sortida a la defensa dels interessos de tots els catalans i catalanes. Es la hora de pensar, debatre i arribar a acords amples i duraders. La responsabilitat històrica es seva, pero les conseqüències ja són i serán per tota la societat catalana.
Desitjant que pugui tenir en compte les nostres posicions.
Barcelona, 25 d’octubre del 2017
