Carlos Zanón: “De la mà”

Les Rambles són la millor expressió dels barcelonins. De qualsevol de nosaltres. Quan venia gent de fora, els portaves a la Rambla perquè estaves orgullós d’elles. Només era un passeig -hi ha llocs més bonics o impressionants a la ciutat- però un passeig ple a totes hores de gent tan bonica i impressionant com horrible i impresentable. Persones diferents embriagades per l’estrany sortilegi de l’acumulació i la tolerància, i que, per tant, feia que no et trobessis estrany o rebutjat mentre trepitjaves aquestes ones dibuixades a terra de la Rambla. Crec que és impossible trepitjar i no sentir-te part d’una comunitat en fer-ho. Una comunitat de la qual a més sentir-se orgullós. Per oberta, per gegant, per lluminosa. És, en certa manera, terreny sagrat per laic, i és que a Barcelona sempre hi ha cabut tothom i mai no hi ha sobrat ningú. Ni abans ni ara. “De la mano” (El País, 19 de’agost del 2017)