El dijous 27 de juliol es va presentar al Col·legi de Periodistes el Manifest “Sindicalistes i Federalistes”, una mostra d’unitat sindical en defensa d’una proposta federal que va omplir la sala. A l’acte hi va intervenir Ovidi Huertas, per CCOO, Ángel Garrido, per USOC, Victoria Corbacho, per UGT i el professor d’economia de la UB Gonzalo Bernardos. Federalistes d’Esquerres ha estat representada pel seu president, Joan Botella, i per una nombrosa delegació de socis.
(per Salva Redón) Ovidi Huertas va iniciar la seva intervenció amb contundència: “no ens ha d’avergonyir dir obertament que som sindicalistes i federalistes, i que som la majoria”. Segons Huertas, el sindicalisme a Catalunya ha començat a replantejar-se determinats posicionaments aliens a la tradició de la lluita de classe i a les prioritats de l’acció sindical. Si bé la ciutadania té dret a decidir, ha de saber sobre què i com, sense paranys ni xantatges. El sindicalisme sap de negociacions i de pactes, aquest és el camí per avançar.
“L’estat-nació està obsolet per fer front als grans reptes del segle XXI com la desigualtat, la pobresa, el canvi climàtic o la inestabilitat financera internacional que governa el món com una titella. Vivim en un món globalitzat i per això necessitem solucions compartides i coordinades, necessitem estats forts, amb governs progressistes, sindicats europeus i mundials més units i forts, l’atomització no porta enlloc i sempre és pitjor pels més febles, la classe treballadora”, va assegurar.
La ponència de Bernardos va ser contundent en defensa de l’acció sindical en un marc de retallades socials progressives, sense distincions entre Catalunya i la resta d’Espanya, el que hauria d’obligar a una reflexió sobre la idoneïtat d’entrar en un debat interessat sobre la independència dels territoris i el trencament de la solidaritat de classe i l’afebliment de la seva força: “l’independentisme i Rajoy es fan el joc mútuament”. No es va arronsar quan va arribar el moment de denunciar l’actitud predominant en el món independentista, seguidista de les polítiques regressives del govern de la Generalitat: “N’estic fart de moments històrics! Menys èpica en nom de Catalunya i més polítiques pels catalans”. Què fer-ne, doncs? Bernardos ho té clar, la solució és endegar el camí cap a estructures federals sense perdre de vista la justícia social: “Sindicalistes i Federalistes venen a plantejar el fil per cosir el marc territorial sense descuidar el marc social”.
Ángel Garrido va reforçar la línia argumental de Bernardos: “els polítics a Catalunya no estan fent la política que necessiten els treballadors”. Per a Garrido, el Procés ha aconseguit tapar els problemes i dèficits que afecten el conjunt de la societat, tot al servei d’una determinada concepció monotemàtica que referma el poder de les elits.
Victoria Corbacho, per la seva part, va mostrar-se molt preocupada per la fractura social, no només a Catalunya, de la qual va advertir amb èmfasi, sinó entre la classe treballadora d’arreu, i va reprendre la crida a la senda de la negociació: “no al trencament de la societat, no a un referèndum que no aclareix, sí al diàleg i el consens”.
El Manifest es pot llegir i signar en aquest enllaç.
INTERVENCIÓ D’OVIDI HUERTAS:
