(Aquest article pertanyia a la sèrie Sabatinas Intempestivas de La Vanguardia però el diari va comunicar a l’autor el divendres 21 de juliol que no ho publicaria)
No estava entre les meves intencions escriure sobre la situació a Catalunya. Imaginava que un lector habitual estaria ja saturat i poc es podia afegir al ja dit. Vaig canviar d’opinió a partir de diversos articles que m’han commogut i que semblen exigir cert grau de compromís. Només cal citar els de Màrius Carol, de Xavier Vidal-Folch i el sensible i rotund d’Isabel Coixet. No podem callar encara que estiguem en ple aclaparament estiuenc i tinguem la sensació que vivim entre camells però sense cap experiència de beduïns. Els articles són una crida a la responsabilitat i deixen una agredolça sensació que estem en un carreró de difícil sortida a la que ens han portat els talibans que ens governen i els seus glorificadors, que no vam saber desemmascarar a temps!
