La paradoxa és que mentre la corrupció de Convergència desfila pels tribunals, els seus protagonistes encara tenen el poder suficient per castigar els que informen sobre els seus abusos. La paradoxa és que una coalició que promet un país independent i lliure, coarti la independència i la llibertat dels periodistes dels mitjans públics. Però l’ús patrimonial de la televisió i la ràdio que haurien d’estar al servei de tots ve de lluny. I l’última i gran paradoxa és que el mateix dia en què Lluís Prenafeta s’asseia a la banqueta dels acusats pel Cas Pretòria, un dels periodistes més significats de la Fundació Catalunya Oberta ocupava la direcció de TV3. El fantasma de l’antiga Convergència vaga pels jutjats arrossegant les cadenes de la corrupció, però transita també pels despatxos de TV3. “TV3 i el fantasma de la vella Convergència” (eldiario.es, 15 de març de 2017)